En 2008 la filà Conqueridors del rei en Jaume aportaren a la festa alzirenya la figura de na Violant d’Hongria, segona dona de Jaume I, que va tindre gran influència en les decisions del Conqueridor. Des de 2021, la figura està regida per la Federació de Comparses i Filaes.
Coneix més sobre la reina en la seua biografia.
2024-25
Ada Vela Martí
2008
Aida Moscardó Marrahí
2009
Ana Belén Aliño Tur
2010-11
Mª Ángeles Rodríguez
2012-13
Lola Juan Dasí
2014-15
Lourdes García Giménez
2016-17
Juani García Urbano
2018-20
Marian Sanz Maseres
2022-23
Majo Román Lozano
BIOGRAFIA
Na Violant d’Hongria (en hongarés Magyarországi Jolán) nasqué a Estrigonia (Hongria) al voltant de 1215 i va morir a Osca el 12 d’octubre de 1251). Es va convertir en reina d’Aragó després de casar-se el 1235 amb Jaume I d’Aragó, el Conqueridor, de qui va ser la segona esposa. Violant era mig germana per part de pare de Santa Isabel d’Hongria.
Violant va ser filla del rei Andreu II d’Hongria i de la seua segona esposa, Yolanda de Courtenay. Es va pensar que el seu dot significaria una aportació de diners i territoris a la Corona d’Aragó, que en realitat mai no es va fer, ja que el regnat d’Andreu II es trobava sumit en certa crisi pels cada vegada més puixants senyors feudals que debilitaven el poder de la corona hongaresa davant l’absència del monarca al seu regne.
Andreu II havia conduït la Cinquena Creuada i planejava aspirar al tron de Constantinoble, estenent la seua influència per orient, així, una de les seues estratègies va ser prendre per esposa a la filla de Pere II de Courtenay, emperador de l’Imperi Llatí de Constantinoble, i nét del rei Lluís VI de França. Probablement considerant això, per instruccions del Papa, Violant va ser compromesa el 1234 amb el rei hispànic, i el matrimoni dels dos va ser celebrat el 8 de setembre de 1235 a Barcelona. La princesa hongaresa va arribar amb un seguici de més de cent persones i va rebre de son pare com a regal de casaments entre moltes coses un exquisit tocat de pedres precioses.
Violant va impulsar de forma decisiva la conquesta del regne de València el 1238 i va participar activament en la política reial. Es va implicar sobretot en les particions de l’herència que quedarien els fills que va tindre amb Jaume I, intentant enemistar el rei amb Alfons d’Aragó, fill del seu primer matrimoni amb Leonor de Castella.
Conquerida Morella, en cedir Jaume I el senyoriu a Blasco de Alagón, es va reservar la devesa de Vallivana, que va donar a la seua segona esposa, na Violant, però com als huit anys (1241) que el d’Alagó havia concedit la seua carta pobla als morellans, havia augmentat admirablement el veïnat, la reina va voler manifestar l’estima que els tenia, renunciant a favor seu la gran devesa de Vallivana i Salvasoria, perquè servira d’erm per als de Morella i llogarets de la seua jurisdicció. El text íntegre del document és el següent:
Manifestum sit omnibus, quod Ioles, Regina Aragonum, Majoricarum et Valentiae, Cometisa Barchinonae et Urgeli, et Domina Montispesulani. Damus concedimus et laudamus vobis populatoribus de Morella et de termino ipsius, presentibus et futuris, pro vedato seu dehesa totum illum montem, qui vocatur Vallivana et Salvasorria, situm afrontatum, ex prima parte cum término de Catin, et ex secunda cum término de Aras, et ex tertia parte cum serra de Ballibona, et ex cuarta parte sicut aquae labuntur circa dictum términum. Predictum utrumque montem, cum suis introitibus et egresibus et regresibus, agueis, paseis, vanationibus et pertinentibus universis, damus et concedimus vobis, dictis populatoribus, liberum et franchum ad vestras vestrorumque propias voluntates. Mandamus igitur firmiter et stricte, quod nullus homo praeter vos dictos populatores, audeat vel presumat incidere ligna, cremare, venare vel pascere in dicta dehesa vel termino ejus, sicut in praedictis affrontiationibus continetur. Dat. Barchinon. IV Idus Januarii anno Dmni. MCCXLI. Hujus rei testes sunt Dm. Arnaldus Corella, Dom. Joanes Pet. de Tarracona, Dom. Fortunjus Goya, Dom. Santius de Fraga; et ego Mag. Guido, qui mandato Dmae Reginae hoc scribi feci, loco, die et anno prefixo.
Des del 10 de gener de 1241, la devesa de Vallivana i Salvasoria va ser comuna, no només per als veïns de Morella, sinó també per als altres llogarets.
Família santa
Violant va comptar amb un cercle familiar pròxim on van abundar les beatificacions i canonitzacions. Tot i que la Casa d’Arpád hongaresa ha sigut la família que més sants i beats ha donat l’Església Catòlica, és important precisar els casos més immediats a Violant. D’una banda, la seua germana major va ser Santa Isabel d’Hongria. Igualment, les seues nebodes, les filles del seu germà Bela IV d’Hongria van ser Santa Cunegunda de Polònia, Santa Margarida d’Hongria, la beata Iolanda de Polònia i la beata Constança d’Hongria. Irònicament el pare de Violant, el rei Andreu II d’Hongria, va ser excomulgat en dues oportunitats en no complir completament les demandes papals de marcar els jueus i d’excloure’ls dels càrrecs públics com es va fer costum durant el segle XIII.
Testament, mort i sepultura
El 1250, la reina, debilitada, es va retirar al santuari de Santa Maria de Sales (Osca) on va morir de febres, el 12 d’octubre de 1251 als 35 anys d’edat.
Al seu testament va deixar els infants Pedro, Jaime i Sancho, els seus fills, el comtat de Posana, que tenia Bela IV, rei d’Hongria, el seu germà, i que a ella li havia llegat sa mare. Esmenta així mateix, totes les filles que va tindre de Jaume el Conqueridor.
Les restes de la reina Violant d’Hongria i les de la seua filla, la infanta Sancha, jeuen al presbiteri del monestir cistercenc femení de Vallbona de les Monges, que havia triat per a la seua sepultura i del qual havia sigut una gran benefactora. El sobri sepulcre, adossat al mur del costat dret del presbiteri, s’alça sobre dues pilastres decorades amb creus puntades de peu inscrites en cercles de gules. La caixa del sepulcre és de pedra rogenca i la coberta, de dos vessants, és de pedra blanca.
Les úniques ornamentacions són una creu puntada al centre de la coberta del sepulcre, semblant a les que té a les pilastres que el sustenten, però és la de la tapa més gran i està sense policromar, i tres escuts en què es representa el Senyal Reial d’Aragó, l’escut dels Reis d’Aragó. Un dels escuts és al costat visible del sepulcre i els altres dos als costats menors. Les seues restes van ser traslladades a este sepulcre l’any 1275, tal com s’indica en una inscripció col·locada al lateral del sepulcre:
Fuit translata donna / Violans regina / Aragonum / anno 1276
Pel que sembla, les restes de la reina Violant d’Hongria són les úniques que no han estat violades o destruïdes de la dinastia dels Árpádes, de la qual ella va formar part per ser filla d’Andreu II d’Hongria, i que va regnar a Hongria fins al segle XIV.
L’any 2002 el govern d’Hongria va finançar la restauració del sepulcre de la reina Violant mitjançant una donació de 12.000 euros, però la comunitat monàstica de Vallbona va negar l’autorització per examinar el contingut del sarcòfag.
Matrimoni i descendència
Violant d’Hongria i Jaume I el Conqueridor van tenir quatre fills i cinc filles:
• Violant (1236-1301), dona d’Alfons X el Savi.
• Constança (1238-1275), esposa de l’infant castellà Manuel, germà d’Alfonso X el Sabio.
• Pedro (futur Pere III el Gran), que el va succeir als regnes d’Aragó, València i als comtats catalans.
• Jaume (futur Jaume II de Mallorca), que va heretar el regne de Mallorca, que comprenia les illes Balears –Mallorca, Menorca (encara sota el poder d’un sobirà musulmà tot i que tributà des del 1231), Eivissa i Formentera–, els comtats del Rosselló i la Cerdanya i els territoris que el Conqueridor conservava a Occitània (el senyoriu de Montpeller, el vescomtat de Carlades, a Auvernia, i la baronia d’Omelades, contigua a Montpeller).
• Ferran (1245-1250), que va morir de xiquet.
• Sanxa (1246-c. 1275) que es va fer monja i va morir a Terra Santa.
• Maria (1247-1267), religiosa també.
• Isabel (1248-1271), esposa de Felip III de França, fill de Sant Lluís de França.
• Sancho (1250-1275), ardiacà de Belxite, abat de Valladolid i arquebisbe de Toledo, va morir presoner dels moros granadins.
Posteritat
Té carrers dedicats a partir del segle XIX a Barcelona, Saragossa i a diferents ciutats de les províncies de l’antiga corona d’Aragó.
Segons la llegenda romàntica, les fruites i verdures confitades que formen part del regal típic de la Mocadorà de Sant Dionís, celebrada anualment a València per l’aniversari de la conquesta, tenen l’origen en les fruites i hortalisses que els musulmans valencians van oferir a Jaume i Violant quan els van rendir la ciutat.
Els Gegants de Barcelona Ciutat reproduïxen les figures de Violant i Jaume I. La reina constituîx també un dels personatges principals de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta de Castelló de la Plana.
A Les Borges Blanques (Lleida) també hi trobem una gegant que representa la mateixa reina. Esta porta un escut de la dinastia Árpád a la part de la cintura.
