LA HISTÒRIA DELS MOROS I CRISTIANS DE LA VILA D'ALZIRA

2001 - 2002 - 2003 - 2004 - 2005 - 2006 - 2007 - 2008 - 2009 - 2010
2011
- 2012 - 2013 - 2014 - 2015 - 2016 - 2017 - 2018 - 2019 - 2020 - 2021

1.- LA FESTA DE MOROS
Tota aquella festa que se celebra a la nostra Comunitat, té un interés des de diversos punts, cultural, de Tradicions, Gastronòmic, etc. És per això que les Festes, bé siguen les Falles, les Fogueres, les Gaiates o la Tomatina... i com no el Moros i Cristians, tenen en el seu fons un sentit cultural i històric. En el cas de la festa del Moros i Cristians, l'interès que prevaleix principalment és l'Històric, ja que es recorda el fet que la Península Ibèrica va ser conquerida per l'Imperi Musulmà durant molts anys. Però que sobretot era un poble que ens va deixar gran part del seu llegat cultural i de recursos, des del sistema de regadiu, els cultius autòctons, les construccions arquitectòniques, la sapiència de les seues lletres o els avanços de la medicina que en aquella època foren molt importants. Són molts els aspectes d'esta cultura que deixaren empremta al seu pas per la Península i a la València i a la ciutat d'Alzira.

També és cert que algun aspecte negatiu tenien com el caràcter guerrer. No entraren a la Península en bona voluntat, sinó per la força, conquerint les poblacions i ciutats. Els anys que estigueren a la Península construïren temples com Mesquites, Ermites, edificis de govern, Palaus però també altres de tipus militar com Torres de vigilància, Fortaleses i Muralles defensives com les de la Ciutat d'Alzira.

D'esta última vessant naixen les festes de Moros i Cristians. Es recorden les disputes bèl·liques entre els dos bàndols: Moro i Cristià, durant la època de la Reconquesta. És per això que pensàrem que a la ciutat d'Alzira calia recuperar este episodi històric. La satisfacció nostra esdevingué en comprovar que a la nostra Vila no hi hagué batalla entre els dos bàndols.

2.- ORÍGENS DE LA FESTA DELS MOROS DE LA VILA D'ALZIRA

Les celebracions dels Moros i Cristians a Alzira cal posar-les en relació amb les festes majors i patronals del nostre poble i lligar-les, tal i com hem pogut comprovar a través de documents del nostre ric Arxiu Municipal amb les festes en honor dels nostres patrons: Sant Bernat i la Mare de Déu del Lluch. Unes festes que en la segona mitat del segle XIX i bona part de la primera meitat del segle XX, s'iniciaven amb la baixada a la ciutat des de l'antiga ermita de la Muntanyeta de la Mare de Déu, acte en el que, al menys en 1887, participaren una mainada de cavallers de l'època del Rei En Jaume (és a dir: cristians) i un esquadró d'àrabs i que finalitzaven amb la pujada de la mateixa imatge al seu ermitori. Festes que, cal dir-ho també, variaven molt sovint pel que fa a la data ja que igual es celebraven en juliol, que en setembre o en octubre.

Hi ha constància documental, així mateix, de que l'any 1892 durant les festes patronals, que tingueren lloc entre el 24 i el 26 d'octubre, a la Mare de Déu en la seua baixada a la ciutat l'acompanyà una “caballería dmontada de moros y cristianos mandados por esbeltos capitanes en más de cincuenta caballos” tal i com compta el corresponsal de l'època del diari Las Provincias . I, a més a més, sabem, que l'any 1899, durant les festes patronals extraordinàries que se celebraren els dies 5, 6, 7 i 8 d'octubre, temps en que es commemorà el 3r centenari de la troballa de les relíquies dels Sants Bernat, Maria i Gràcia i el 2n de la veneració de Nostra Senyora del Lluch, durant la baixada de la patrona a la ciutat, participaren també comparses de moros i cristians.

No serà fins a 1966, amb motiu de la Coronació canònica de la Mare de Déu, quan tornaran a aparéixer novament els moros i cristians pels carrers d'Alzira. I ho faran el 19 de maig d'aquell any amb una “Entrada” en la qual van participar la pràctica totalitat de les comparses de la localitat alacantina d'Ibi. Eixiren des de la plaça del General Moscardó (actual 1r de Maig) i finalitzaren a la plaça dels Màrtirs (ara de la Constitució).

Després que la falla Sant Joan s'enfadara amb Junta Local pel premi de la cavalcada de 1975, en 1976, decidiren organitzar una entradeta de moros i cristians el mateix deia de la cavalcada on participaren els Bandolers de l'Olleria. En 1977, als Bandolers s'uniren els Abbassies també de la localitat vidriera per desfilar per la barriada el segon dia de Falles.

L'organització d'una desfilada per part de les Falles es produeix en 1980 quan el regidor de festes, Eduardo Gallardo Herrera va encomanar als fallers de la seua comissió de Sant Joan, capitanejats per Salvador Baeza, perquè organitzaren una entrada mora per al 25 de juliol, dia de Sant Jaume. Junt als alzirenys, que agafaren el nom de filà Abbassíes, eixiren dos esquadres de Rafelguaraf, la filà Guaraf i Moros de la Ribera. En 1981 es va adherir la falla Plaça del Forn com a filà mora i la festa de Sant Judes com a filà cristiana del rei en Jaume. Malauradament, la Pantanà també s'endugué per davant esta il·lusió de consolidar una nova festa a Alzira i deixà d'organitzar-se.

El 19 de març de 1985 uns festers de la comparsa Alagonesos de Sax, a què pertanyia Juan Ortega, va participar amb els seus trabucs en la despertà de la falla El Mercat. Vídeo.

En 1994 una altra vegada un faller de Sant Joan, Salva Clari, va impulsar fer una nova desfilada per a celebrar la festa de Sant Joan per la barriada.

En l'any 2000 hi hagué dos desfilades. Una en plenes falles organitzades per la falla Camí Nou.

L'últim precedent important va ser en l'estiu del 2000  quan per a les festes de Sant Bernat, un grup de fallers de Camilo Dolz formà una comparsa que va desfilar pels carrers del parc Pere Crespí. Es deia Els fills... al·ludint al prefixe àrab Ibn-Ben-Beni que vol dir "fill de". El seu capità va ser el desaparegut Rafael Mompó, qui després, com a regidor de festes va donar suport a la nostra festa. El gran treball que hagueren de fer eixe primer any va desanimar a aquell grup i es va perdre eixe intent.

En la dècada dels 90, la Junta Local Fallera Local d'Alzira va proposar que les comissions de la ciutat feren una festa que fomentara la germanor entre estes, anomenada el Mig Any Faller, la data a partir de la qual, quedaven sis mesos perquè se celebren les festes de les Falles a Alzira i a la resta de la Comunitat Valenciana.

En el cas concret del Sector Faller de la Vila, les comissions de la Falla El Mercat, Plaça del Forn, Pere Morell, Av. Luis Suñer i Sant Roc decidiren a finals del segle passat organitzar actes com un concurs d'aeròbic o una exhibició eqüestre. En 2001 el veterà faller Antonio Martínez "Conill" va proposar fer una "Parada Mora" ja que la ciutat d'Alzira no podia negar la seua descendència àrab i començar així a organitzar una nova festa com es feia en altres localitats de la Ribera, com ara Castelló, Pobla Llarga o Albalat. Es començà organitzant la festa dels Moros de la Vila i a partir de 2007 s'obrí a la participació de filaes cristianes.

Com és conegut per tots, la festa de Moros i Cristians, té el seu àmbit més important a la zona de Alacant. Concretament a Alcoi, Ontinyent, Cocentaina, Elda o Villena entre d'altres. Al Cap i Casal, València, la Falla Conde Altea organitza una ja famosa Parada Mora en Falles mentre que en el 9 d'octubre, les comissions fan una nova desfitlada. A altres zones de la província de València, com són Oliva, Benigànim, també té gran arrel esta festa. Precisament, en esta ultima població, Benigànim, anàrem a informar-nos per dur a terme esta idea de la Festa de Moros i Cristians.

3.- ALZIRA, IL·LUSTRE PASSAT MUSULMÀ
Alzira, joia del Regne de València, va ser sempre apreciada pels diferents governadors i lloada per múltiples poetes. Jaume I després de la conquesta de les Illes Balears (1229 – 1235) començà la reconquesta del regne musulmà de València. Quan El Conqueridor ocupà la ciutat de València a 1238, prengué possessió de les terres fins el límit del Xúquer, firmant una treva amb els musulmans que durà fins el 23 de Desembre de 1243. Al mateix temps els castellans amb el rei Alfons arribaren fins a Múrcia. Els valencians musulmans es trobaren atenallats entre els dos fronts.I complida la data de la treva Jaume I retornà de Catalunya a València per a conquerir tot el regne. Els preparatius assustaren a l’arraez d’Alzira, que abandonà la ciutat junt als seus guerrers refugiant-se a Múrcia.En eixe moment els moradors d’Alzira, trobant-se desemparats, decidiren negociar amb Jaume I el conqueridor, enviant un emissari.

Per això amb pena i dolor, s'entregava rendit, marcant així el seu destí, com a poble en decadència. Alborxins, capitanejats per Juan Carlos Benedito, en 2002

I les terres del Regne àrab de València passaren poc a poc a formar part del d'Aragó.

Uns li juraren obediència, molts d'ells es convertiren i la majoria eixiren al desterrament condemnats.

Com deia Ibn Khafaja, "plany-te d'ésser lluny d'Al Marg, de l'Al-Kanisia, de l'As-Sat i digues: Ai! Qui farà reviure l'estima que jo tinc per totes estes coses?

D'esta història fa molts segles, dels seus vestigis poc guardem però tots en la memòria tindrem, la glòria que fou Alzira.

"L'illa del Xúquer", "La porta del Regne", "La perla més fina", la que sempre serà coneguda pel seu gloriós passat. Per això el sector de la Vila, als peus de les històriques muralles, que envoltaren l'antiga Vila, de la Sucro romana, de l'Al-yazirat Sukr dels àrabs -que vol dir Illa del Devastador-, amb esta ambaixada mora, fent l'entrada commemora este fet tan transcendent, per què sàpiga la gent, que Alzira ciutat fallera, industrial i llauradora, en la seua capital atresora ser sempre capital... i mora.


4.- L'EVOLUCIÓ DE LA FESTA
Esta és la història de la nostra festa.

2001Més anys

Fotos - Vídeos

En 2001 el sector faller de la Vila va organitzar la primera Parada Mora pels carrers de La Vila el 23 de setembre. Desfilaren quatre esquadres compostes per un cap de filà i nou components, acompanyats per dos formacions musicals de la banda de la Societat Musical d'Alzira. Obria la Parada Mora un estendard i un grup de genets amb muntures de doma que donaven més colorit a la desfilada. Les ànsies per desfilar els van dur a fer un recorregut extremadament llarg que va recórrer els carrers adjacents entre Luis Suñer i Pere Morell durant dos hores.

 

2002Més anys

Fotos - Vídeos

El següent any, 2002, s'amplià la desfilada amb un Boat, un grup de ballarines format per xiques de les comissions falleres i un grup de música de dolçainers i percussió. Es duplicà el nombre de genets, formant així dos grups de tres cavalls que completaren les quatre filades que repetiren de l'any anterior i les dos formacions musicals que acompanyen cada dos filades.

 

2003Més anys

Fotos - Vídeos

Fernando Vera, president de l'Associació, va dirigir als Morellers en 2003En l'any 2003, apareix una nova filada, passant a ser cinc. A més, s'incorpora al Boat un xancut vestit de Moro, que representava un Gegant. Així va ser l'Entrada.

 

 

 

2004Més anys

Fotos - Vídeos

En 2004 s'ampliaren els actes i els dies festius, passant d'un a dos. Dissabte es va fer un sopar de germanor on cuinàrem la que anomenem Olla Moruna. per a tots el assistents, tant membres de l'Associació com aquells que no ho són. L'Olla esta composada per un guisao a base de cigrons, botifarra, cansalada,... Vaja, tot molt musulmà. El diumenge pel matí es va fer la primera despertà amb arcabussos (trabucs). Este acte representa les batalles entre els dos bàndols, en general, ja que a Alzira no hi hagué lluita.

A la desfilada s'incorporaren les dones (mai rebutjades per la nostra Associació), que composaren dos filades -Les de la Vila i Mercateres-. Apareix una altra filada d'hómens (ja en són 6: 2 d'Alborxins, 2 de Mercaters, 1 d'Els de la Vila i 1 de Forners-Sant Roc), el Boat i els genets a cavall amb que es va fer un digne espectacle, reconegut pel nombrós públic que rodejava la desfilada en tot el seu recorregut. Com a principal novetat s'incorpora la figura del Rei En Jaume I, el qual va fer el parlament en les Muralles junt al Càpita Moro pel qual, el 30 de desembre de 1242 la vila d'Alzira passa al regnat cristià.

Des de 2004 els Moros de la Vila s'han consolidat com a Associació Cultural sense ànim de lucre, donada d'alta al Registre General de Associacions de la Generalitat Valenciana així com al Registre Municipal de Associacions d'Alzira amb el numero 146.

 

2005 Més anys

Fotos - Vídeos

Va ser l'any de la consolidació de la festa. Segueixen incrementant-se el nombre d'integrants. Quasi un centenar de festers recorregueren els carrers de la Vila en una entrada que estigué acompanyada per nombrós públic que tornava a omplir tot el recorregut. Encara falta que els alzirenys canvien la manera d'assistir a les Entrades. Estan acostumats a no participar de la festa ja que en Falles i les processons veuen passar als "actuants". Als moros, el públic ha de vitorejar als festers i sobretot aplaudir. Que l'eL'Olla Morunantrada siga una festa.

El programa d'actes es va ampliar al divendres 30 de setembre, en què es realitzà un sopar i una "Entrada falsa" que servia per fer els últims assajos abans de l'Entrada i per anar entrant en calor. El dissabte es va degustar l'Olla Moruna per després passar-ho molt bé a la discomòbil.

El diumenge 2 d'octubre de 2005 passarà a la història negra de la festa. L'arcabussada resultà una catàstrofe. En primer lloc, la Guàrdia Civil no permetia que els 22 festers inscrits dispararen els trabucs ja que ells sols posseien un llistat amb 13 noms, dels que un no existia...i no era el de José Luis Rodríguez Zapatero, que estava inscrit com a moro (per a sorpresa o indiferència d'alguns a la reunió). Però quan tots els tràmits s'havien soslaiat arribà la comprovació dels trabucs. I ens trobàrem amb la sorpresa que dels 22 trabucs preparats, el trabucaire sols havia dut un amb la llicència corresponent, mentre que la resta no havien passat la inspecció, per la qual cosa li foren requisats. Férem una despertà amb tabal i dolçaina que també s'acabà ràpid perquè tot el grup acompanyà als dotze que havien de testificar i posar una denúncia.

Per fi arribà la vesprada on les xiquetes feren un ball preciós, els cavalls donaven espectacularitat (i perillositat) al recorregut i les comparses desfilaven. Alguns espectadors es pensaven que érem de fora perquè desconeixien que hi havia "moros alzirenys". Però el dia estava gafat i quan arribà el moment del parlament fallà la instal·lació elèctrica de manera que no es va poder fer. Així, la Vila d'Al-yasirat seguirà sent mora fins 2006.

A l'endemà d'acabar la festa, un grup de fallers de la Malva comunicaren per correu electrònic la seua intenció de formar dos filaes cristianes, una masculina i d'altra femenina, encara que a la fi no es consolidaren. També des de 2005 es disposa d'esta pàgina web que estan llegint: www.morosdelavila.com

 

2006Més anys

Fotos - Vídeos - Notícies exercici 2005-06

La sexta edició dels Moros de la Vila d'Alzira va resultar tot un èxit. Així ho expressà el president de l'associació, Fernando Vera. “Tot el que estava en les nostres mans, i el que no, ha eixit a la perfecció”. La festa dels Moros de la Vila començà el dissabte amb el sopar, conegut com l'Olla Moruna. Més de 200 comensals van compartir taula als peus de les Muralles del parc d'Aràbia Saudita.
El matí dominical ja auspiciava el que seria un dia de sol radiant i acaloradora calor. Els arcabussos van trencar la son de més d'ú. Ja a la vesprada, els carrers de Sant Roc, Major Santa Caterina i Faustí Blasco, abarrotats de públic, van vore desfilar per primera vegada les dos esquadres d'Alborxins abillades amb espectaculars trages guerrers de les hosts africanes, popularment conegudes en el món dels Moros i Cristians com a Negres. Obria la comitiva un boat que arribava a la trentena de xiquetes i que precedia a la carrossa de Jaume I. També per primera vegada van desfilar en ella xiquets de molt curta edat, que no podien anar a peu. Mercaters, Forners, Sant Roc i Els de la Vila, acompanyats per les bandes de Pobla Llarga i Benimodo, completaven el centenar de festers que han aconseguit que es consolide esta nova festa a Alzira.

2007Més anys

Fotos - Vídeos - Notícies exercici 2006-07

La festa dels Moros, i ara també Cristians, d'Alzira seguix consolidant-se any a any. El diumenge es va viure l'Entrada més multitudinària de les set edicions realitzades fins ara. La principal novetat va ser la presència, per primera vegada, d'una filà de cristians. Conqueridors –així s'anomena- va escortar el rei en Jaume, junt un “Sant Jordiet” i dos paladins (dos dones sense casc que auxilien el Capità). En dita filà va participar el regidor de festes, Rafa Fita, qui va encarnar la figura de l'emissari del rei en la representació de la presa d' Al-jazzirat .

Per primera vegada va desfilar l'estendard oficial el qual ha sigut apadrinat per l'alcaldessa d'Alzira, Elena Bastidas, així com una banda de tambors pertanyent a l'associació, que obria la comitiva. Les xiquetes continuen participant massivament –ja són 50- i van actuar en dos ostentacions que van representar coreografies àrabs i africanes.

Es va recuperar la presència de cinc cavalls que van tornar a desfilar, acompanyat d'un perfecte servici d' arreplega que netejava el recorregut als festers. Després d'ells, Alborxins, Mercaters, Els de la Vila, Forners i Sant Roquers van continuar donant colorit a la desfilada i una banda de tambors d'Almansa, va tancar la comitiva.

Sonora “despertà”
Una altra de les novetats de la present edició ha sigut el retard a les 12 del migdia de l'Arcabussada, que ha sigut seguida per nombre més gran de gent i aplaudida per no convertir-se en una macrodespertà.

2008Més anys

Fotos - Vídeos - Notícies exercici 2007-08

Com els bons vins, la festa dels Moros i Cristians d'Alzira continua millorant amb els anys. En la seua octava edició, s'ha ampliat la festa a la nit del divendres amb el pregó que invitava als alzirenys a participar d'estes, les seues festes. A este breu acte va prosseguir una entrada falsa per l'avinguda Luis Suñer fins a les muralles del parc d'Aràbia Saudita.

El dissabte, quasi 400 persones obligaren a ampliar l'espai previst per a degustar l'Olla Moruna, una cita ja de compliment obligatori on concorren cada vegada més comensals. Festers de la Comparsa Alfárabes de Castelló de la Ribera  i Cavallers de les Cent Piques de Picassent, així com la Fallera Major d'Alzira, Carla Esparza, van compartir taula i mantel.

Després de l'esmorzar de bans, el diumenge va quedar trencat al migdia amb l'estrèpit de 20 arcabussos, dirigits pel cap de guerrilles, Antonio Martínez, que van omplir de pólvora els carrers de la Vila. En el menjar de germandat els caps de totes les esquadres van rebre la insígnia de l'associació i el president, Fernando Vera, la del bàndol cristià (una clau, símbol d'Alzira). A més, es va presentar la Na Violant d'Hongria –la segona esposa de Jaume I- 2008, Aida Moscardó Marrahí, de la Filà Conqueridors.
 
Una altra de les novetats va ser l'entrada  de Bandes acompanyades pel cap de cada filà, la qual va ser oberta per primera vegada per l'acabada de crear banda de tambors de batalla del bàndol cristià.

Les Filaes Alborxins i Conqueridors van ostentar en esta edició el càrrec d'Esquadres d'Honor i van tancar la desfilada abillades amb uns trages especials. Cada trage de Conqueridors pesava 42 quilos.
Zancuts, cavalls, el boat tribal africà, les bandes de tambors i música de Pobla Llarga, Benimodo, l'Olleria i Alzira s'entremesclaven amb els Mercaders, Els homes i dones de la Vila i els Alborxins. A continuació van desfilar les filaes cristianes de Creuats, Riberencs i Templaris, estos últims escortant el rei Jaume I. Amb l'entrega de la ciutat al Conqueridor, es va tancar un nou any.

Per al pròxim està prevista la incorporació de tres files femenines més, una d'Amazones i dos de Contrabandistes, amb la qual cosa s'elevaria el nombre total a 13.

Vídeos

Entrada falsa                                                                                           Arcabussada
 

Entrada cristiana                                                                                  Entrada mora
 

2009Més anys

Fotos - Vídeos - Notícies exercici 2008-09

En 2009 l'Associació actualitzà el seus estatuts, per tal d'incloure al Bàndol Cristià de la festa passant a denominar-se Associació Cultural Moros i Cristians “La Vila d'Alzira”. Com a variant, es va decidir passar l'entrada a dissabte i fer l'entrada falsa el divendres. El canvi de dates no va afectar en l'acollida que any rere any té la festa dels Moros i Cristians de la Vila d'Alzira. Milers de persones van omplir els carrers Sants Roc, Major Santa Caterina i Faustí Blasco per a acollir el pas de les cada vegada majors hosts cristianes i mores. Abans de l'acte principal tingué lloc l'entrà de bandes. La principal novetat de la novena edició va ser la presència d'un boat d'amazones cristianes i les filaes de Contrabandistes i Bandoleres que van donar colorit –i aire- amb els seus enormes ventalls. Després d'elles, les escortaven els Conqueridors, Creuats riberencs i Templaris, que van exercir d'esquadra d'honor. La figura de na Violant d'Hongria –Esposa del rei en Jaume- es consolida i va ser encarnada per Ana Belén Aliño Tur. El bàndol moro l'obrien els espectaculars trages de lleones que portaven Les de la Vila. Després dels de la Vila i Mercaders, es va estrenar la nova filà de Les Granotes –formada a la barriada dels Basses, zona anomenada així perquè durant qualsevol crescuda del riu, s'inundava- que precedien a l'esquadra d'honor, Alí Ben Bufat. 
La tradicional Olla Moruna va tornar a ser degustada per més de 400 comensals a pesar que també es va avançar un dia la seua realització. Prèviament, les filaes van realitzar 'entrada falsa per l'avinguda Luis Suñer. La comparsa Alfàrabs de Vilanova de Castelló va participar com a convidada.

El diumenge es va aportar una altra novetat a la festa. Els “trabucaires” van fer un parada en l'arcabussada per a retre homenatge a l'acabada d'anomenar patrona de la festa, Santa Caterina (“Que es va convertir al cristianisme i va matar son pare moro amb un ganivet d'or”). A les portes de l'església, la comitiva va rebre del rector, Enrique Masià, una estampa de la santa i na Violant va entregar un ram de flors com a agraïment per la seua protecció en la conquista pacífica d'Alzira. 

En el menjar de germandat es va homenatjar Antonio Ripoll, David Mercado, cap de Conqueridors, per ser un dels fundadors del bàndol cristià junt amb Bernat Iborra i Juan Ortega. Alí Ben Bufat va retre homenatge a qui va ser el seu cap, Voro Boluda.

2010Més anys

Fotos - Vídeos - Notícies exercici 2009-10

2010 va ser un altre any clau en la festa. Les filaes d'honor –que en els anteriors anys tancaven l'entrada i es diferenciaven vestint un trage especial- foren substituïdes per la capitania i sultania, respectivament. José Lorenzo Arribas, de la filà Creuats Riberencs i David Chordà, de Mercaders ostentaren el càrrec. Altra de les novetats fou la figura del pregoner i l'elegit fou el popular locutor Julio Tormo. A més s'organitzà el primer concurs de cartells que fou guanyat per la dissenyadora d'Ador (La Safor), Cristina Martínez. El 2 de setembre es va desvelar el nom de la guanyadora abans de la també primera presentació de càrrecs. L'humorista Xavi Castillo va omplir de gom a gom el Casal Fester, amb més de 1.100 espectadors, el que va suposar uns suculents ingressos per a les capitanies. El 23 de setembre es va presentar altra novetat, el llibre de l'associació que resumia els nou anys de festa, es va projectar el vídeo resum de la història de l'associació i es va inaugurar l'exposició de trages i cartells al Museu Municipal (Muma).

La presència del pregoner, Julio Tormo, va suposar un gran suport a l'acte del pregó i l'entrada falsa perquè assistí un alt nombre d'espectadors.

La Vila va estar ambientada durant el cap de setmana pel primer Mercat Medieval.

Dissabte a les 12 del migdia, una representació de les filaes mores, cristianes i contrabandistes-bandoleres desfilaran al centre comercial Ribera del Xúquer i a les huit començà l'entrada de caps de filà i bandes de música des de la plaça del Mercat. Seguidament començà la millor entrada de Moros i Cristians mai vista a Alzira fins el moment. Les tropes mores les formaren les filaes de Les Granotes, Alí Ben Bufat, Els i Les de la Vila i Mercaders, que exerceixen la Sultania 2010. El Sultà Moro, David Chordà i Argente, anà acompanyat per les favorites Carmen Mª Ríos Pellicer, Loreto Ríos Petit i Mar Morejón de Girón Albelda, falleres majors d'El Mercat, falla que d'on es va fundar la filà. Una portalada amb dos torres obria la sultania, seguida d'un carro de foc, dos parades de mercat que recordaven el que ha estat present durant segles al casc històric de la Vila, un ballet, un camell, la filà de les de la Vila i l'esquadra especial de Negres Mercaders. La carrossa del sultà tancava el bàndol.

A continuació desfilaren les tropes de Jaume I, encapçalades per les filaes de Contrabandistes, Bandoleres i Conqueridors, que escortaven Jaume I i na Violant d'Hongria, representada per Mª Ángeles Rodríguez. Els Creuats riberencs tancaren la comitiva com a Capitania Cristiana. Obria la capitania el seu nou estendard, un ase, la primera filà infantil, un ballet àrab i cavalls. La carrossa tirada per bous portava el màxim mandatari, José Lorenzo Arribas, acompanyat per la seua dona, Celia Tejada i els seus fills, Lidia i Marc. A la muralla es representà la negociació i entrega d'Al Jazzirat al rei Conqueridor.

Diumenge al migdia, els trabucs retronaren pels carrers de la Vila. Na Violant d'Hongria va entregar un ramell de flors a la patrona de l'Associació, Santa Caterina, com agraïment per la conquesta d'Alzira sense lliurar cap batalla. L'acte conclogué amb una foto de família al parc de l'Aràbia Saudí per recordar que un quart de segle abans, l'ambaixador d'este país va inaugurar este parc. Al dinar de germanor es va tancar la trilogia festera. Es va retre homenatge a David Chordà pel treball realitzat en l'exercici del desé aniversari i a Pilar Ripoll, fundadora del ballet moro fa quasi una dècada. Juan Carlos Costa rebé un pergamí com a peça clau de la filà Conqueridors i Fernando Vera fou condecorat amb la insígnia d'or de l'associació pels seus huit anys com a president.

2011Més anys

Fotos - Vídeos - Notícies exercici 2010-11

El primer any de la segona dècada d'existència començà amb la participació d'un grup de festers al primer encontre juvenil d'associacions organitzat a la plaça Major d'Alzira. Era la manera diferent de promocionar la festa entre els alzirenys que, tot i els deu anys de vida, no saben que existeixen els Moros i Cristians a Alzira. El 25 de novembre va ser nomenat president David Chordà. L'any començà amb la notícia de que Alzicapital patrocinava el primer concurs de música festera, on es premiaria amb 3.000 euros la peça guanyadora. Per primera volta, l'Ajuntament ens va convidar a representar la festa a Fitur, la Fira Internacional de Turisme a Madrid a finals de gener.

El 17 de febrer la directiva es presentà a l'alcaldessa, Elena Bastidas, amb qui acordàrem la cessió del que serà el primer local de l'associació. El 24 del mateix mes tingué lloc el primer acte cultural organitzat per l'associació: una conferència sobre el bandolerisme a la Ribera. L'ambaixador d'Aràbia Saudita, S.A.R. el príncep Saud Bin Naif Bin Abdulaziz Al Saud va enviar carta agraint la fotografia que li va remetre l'associació. L'actor alzireny, Álex Gadea, va acceptar la invitació de ser el pregoner en el començament de les festes. Creàrem la figura del fester col·laborador perquè persones interessades en la festa que no volen desfilar estiguen vinculades pugueren també participar.

L'espectacularitat de l'entrada de l'any anterior va animar uns jóvens festers que crearen la filà Al-Jazirins. Era una doble bona notícia. Incorporació de nous membres (a la fi foren 20 els que s'apuntaren, incrementant el cens en un 15%) i que foren jóvens, trencant la dinàmica de que únicament s'apuntaren festers de més de 40 anys.

Continuàrem amb l'expansió de la festa per altres localitats i diverses filaes participàrem a les entrades de Picassent i el Marítim de València així com el mig any de les recentment creades festes de Carcaixent. El 6 de maig es va presentar el primer concurs de música festera que a la fi s'hagué d'anular per problemes del patrocinador. Seguírem amb la tasca de promoció de la festa participant al lliurament de flors a les verges del Lluch (15 de maig) i de la Murta (5 de juny). El 25 de juny un grup de festers feren una visita a la barriada històrica de la Vila. Altra de les bones notícies de l'exercici fou l'interés que mostraren els membres del Consell de la Joventut per formar una filà cristiana. Era un nou impuls ja que es tractava de jóvens d'entre 20 i 25 anys, reduint l'edat mitjana de l'associació.

L'humorista valencià Xavi Castillo tornà a actuar per a l'associació on estigueren presents 300 persones. El mes previ a la festa va estar carregat de moltes activitats. El 8 de setembre es va comunicar el guanyador del 2n concurs de cartells, que va ser el dissenyador de Vigo, David Pérez Parga. A continuació es va procedir a la presentació de càrrecs on poguérem vore un resum dels primers 10 anys d'història. Tots dos actes es realitzaren a l'auditori de la Casa de la Cultura. Els fills de dos antics festers de Carcaixent recuperaren la festa en la població veïna i estiguérem acompanyant-los en un acte previ a les seues festes.

Una setmana després presentàrem el segon llibret de l'associació després de la conferència sobre Alzira i Jaume I que va oferir l'historiador i cronista de la ciutat, Aurelià Lairón. Als dos dies, realitzàrem la primera Trobada d'associacions de Moros i Cristians de la Ribera. Després d'una visita per la Vila, el vicepresident de la UNDEF, Pepe Lloret i el delegat de la Ribera-la Safor, Álvaro Rodríguez, informaren sobre la negociació que esta entitat va dur a terme durant l'elaboració de la llei de seus festeres, el conveni de l'SGAE o de la pólvora de les trabucades. El dia el rematàrem amb la Primera Cagà del Burro amb que l'Associació va sortejar 1.000 € i va obtindre uns bons ingressos.

Després de passar els dos primers dies de la festa mirant al cel esperant que no ploguera en els dos actes principals, acabàrem la festa amb tot el seu esplendor.

Divendres, en el Pregó, l'actor alzireny Álex Gadea va aconseguir omplir amb milers de persones els voltants de les Muralles del Mercat on li mostraren nombroses mostres d'estima. L'alzireny ha conegut l'èxit a la seua terra a través de l'Alqueria Blanca com Diego i a nivell nacional com Tristán i a El secreto de Puente Viejo d'Antena 3. De fet, una fan va arribar des de Sitges (Barcelona) per vore el seu ídol. Haver de tornar a Madrid per assajar dissabte un projecte teatral en el qual està immers el va obligar a retirar de seguida, això sí, encara perseguit per admiradores de totes les edats. La naturalitat, senzillesa i accessibilitat de l'actor encantar encara més als seus seguidores. El tiró del pregoner va propiciar que es realitzara l'Entrada falsa més multitudinària de la curta història alzirenya.

Dissabte patírem dos grans ruixats al llarg del dia però es varen complir les previsions meteorològiques i a l'hora de l'entrada ja no va ploure. En primer lloc eixiren els caps de cada esquadra acompanyats de les bandes de música. Després, arrancà l'entrada amb les filaes de Templaris, que tornaven a la festa després d'un any d'excedència i els Consellers del rei en Jaume, membres del Consell de la Joventut que participaven per primera volta, obriren el bàndol cristià. Els Creuats Riberencs, que ostentaren la capitania l'any passat, seguien el seguici amb un espectacular trage guerrer i a continuació les Bandoleres i Contrabandistes, qui ho seran l'any que ve, acompanyades pels Llauradors de Picassent.

Tancà el bàndol de la Creu una espectacular capitania dels Cavallers Conqueridors del rei en Jaume, preparada durant tot l'últim any en què van recrear una visió particular de la conquesta d'Alzira. El do de gents del capità Bernat Iborra li va permetre comptar amb nombrosos col·lectius que col·laboraren en esta il·lusió, com foren la comparsa Contrabandistes de Carcaixent o la falla Colmenar. Darrere del nou estendard de la filà, un ramat d'animals era el reflexe dels que portaven els exèrcits, acompanyats per pastors, els quals abastien d'aliment els soldats. El poble pla -format per festeres de l'Alborxí- repartien rotllets de vi. Un ballet de mags i bruixes preparaven un akelarre perquè la lluna no apareguera el dia de la conquesta d'Alzira i la nit fóra el més fosca possible. Els tambors de batalla i una amazona a cavall continuaven la comitiva. Dotze escuts heràldics reflexaven els cognoms dels cavallers Conqueridors. Unes guerreres vingudes de Saxònia -letals assassines en la foscor- ballaven per al capità. Els frares de les esglésies i abadies il·luminaren amb torxes el camí a les muralles. Per si calia entrar en guerra directa, les tropes jaumines disposaven d'un ariet que precedia al rei en Jaume i na Violant d'Hongria -la segona de les diverses esposes que va tindre el Conqueridor-, encarnats per Pasqual Tudela i Mª Ángeles Rodríguez.

L'estendard fundacional i els tambors de la Magdalena d'Alzira precedien la carrossa del capità, Bernat Iborra, qui anà acompanyat de la seua favorita, Roge Ruiz -vinguda exprofesso de Saragossa- i les dos nebodes del capità. Iborra no va utilitzar arma sinó que portava un faisà daurat. Qui fora Na Violant 2009, Ana Belén Aliño, va exercir com a dama de companyia de la favorita. L'ambaixador del capità anava com a cap batedor a lloms d'un cavall avançava l'arribada de l'esquadra Els Dracs de Bellreguard i l'oficial dels Conqueridors, que lluïen un vestit especial de cavalls.

Un ballet egipci animava la transició entre els dos bàndols que obria la filà Mercaders -sultania en l'any anterior, la nova comparsa Al-Jazirins, així com Alborxins, que tornaven a formar filà pròpia, que a més era mixta. El ballet tribal de l'associació avançava la sultania mora, ostentada per Els de la Vila. Tancava la desfilada la carrossa del sultà Ximo Blasco, qui anava acompanyada per la seua favorita Juani García. Notícia en Ribera TV

Després del tradicional esmorzar de festes, diumenge a les 12, van retronar els arcabussos per l'avinguda Luis Suñer i carrers Faustino Blasco i Major Santa Caterina. A l'església, na Violant i les favorites del Sultà i el Capità van oferir a la titular un ramell de flors en agraïment per la protecció en la conquesta pacífica de Algezira.

El dinar de germanor va posar el punt i final a la festivitat on es van fer reconeixements a Concha Vidal, fundadora de la primera filà femenina i Juan Ortega, fundador del bàndol cristià i la filà Conqueridors fa cinc anys. Durant tot el cap de setmana, les places del Sufragi i del Carbó allotjaren un bonic mercat medieval.

Els festers de Sant Judes volien rememorar les filaes que formaren 30 anys enrere i ahí estiguérem, donant-los suport formant part de l'entrada.

 

2012Més anys

Fotos - Vídeos - Notícies exercici 2011-12

Na Violant d'Hongria, Mª Ángeles Rodríguez, va retre pleitesia a les Falleres Majors 2012, Paula March i Claudia Gomis.

Ribera TV donà la notícia del nomenament de la Capitana Cristiana 2012, Concha Morales. Com que volíem donar a conéixer la nostra festa al màxim, participàrem en la Trobada d'associacions que se celebrava a la plaça Major cada mes de novembre.

L'any del dècim aniversari l'acomiadàrem amb l'homenatge a Jaume I en el dia de la Conquesta d'Alzira.

En gener tornàrem a promocionar la festa a FITUR a Madrid. Ribera TV ho va reflectir abans i després de participar. Allí desfilàrem amb un caporal robot. En temps de presentacions falleres, les Contrabandistes-Bandoleres rendiren pleitesia a Iris Ferrer. El 12 de febrer de 2012 va ser un dels dies gravats en or en la nostra història. La nostra festa era admesa en la Unió Nacional d'Entitats Festers (UNDEF) en l'assemblea celebrada a Paterna.

Dos festes començaren la seua història en 2011, Carcaixent i La Barraca i estos ja volgueren avançar part de la festa en març celebrant el mig any.

Després de la primera edició del mig any fester en setembre, es va decidir traslladar-lo a una data amb més hores de sol. Així es va celebrar la 2a cagà del Burro en què els 1.000 € recaigueren en la filà d'Al Jazirins. (

Després d'uns anys participant els Conqueridors en l'entrà de Picassent, les Contrabandistes i Mercaders i els Tambors de Batalla s'incorporaren a este acte organitzat en honor a la Verge de la Medalla Miraculosa. El primer diumenge de juny de 2012 participàrem per primera volta en la Romeria a la Murta.

Amb motiu de la seua primera Capitania, les Contrabandistes-Bandoleres es feren el primer estendard, apadrinat per Ángela Bosch, del que feren la benedicció en l'església de l'Encarnació.

En estiu férem diferents entrades. Contrabandistes i Mercaders anaren al Marítim. En l'agost els Creuats i Mercaders es desplaçaren a Llaurí on un dels fundadors de la festa en esta localitat, Alfredo Roca exercia com a Sultà. Conqueridors feren la seua visita habitual a Almàssera.

Dos setmanes abans de festes, el bàndol cristià va fer un sopar homenatge a la Capitana Concha Morales. Set dies després Concha convidà a la seua filà. La dotzena edició de les festes de Moros i Cristians de la Vila d'Alzira començaren el divendres, 5 d'octubre, amb el pregó realitzat pel cronista gràfic de la ciutat, Alfonso Rovira Marín. A continuació va tindre lloc l'entrada falsa i el sopar d'Olla Mora que va reunir a més de 500 comensals.

A l'endemà, una salerosa capitania de la filà Contrabandistes-Bandoleres va posar el colofó a l'entrada de Moros i Cristians d'Alzira. Diversos cavalls van donar pas a l'estendard fundacional i l'actual, creat enguany, perquè l'escola alzirenya Art Dansa mostrara la primera actuació de ball flamenc. L'esquadra contrabandista de Carcaixent va realitzar diverses evolucions dirigits pel seu cap Iván Almiñana, acompanyats per la banda de Benicull. El nou ballet alzireny Perla Negra recordava la tradició bandolera del Marquesat riberenc. La "recreada" història que dóna cos a la capitania explicava que les Contrabandistes i Bandoleres es van refugiar a les muntanyes de la Murta per recuperar amb una guerra de guerrilles l'Al-Jazirat conquerida pels àrabs. Les tropes de la Mitja Lluna van fer fugir als eremites i van matar el fundador de l'ordre religiosa, que va ser enterrat al monestir. Unes jovenetes repartiren al públic murta (recordant la vall alzirenya) i clavells. La colla de dolçainers alzirenys les Raboses obrien el pas a la carrossa de la capitana cristiana, Concha Morales Carrasco, acompanyada per la seua filla, Rosa Villena i una de les seues nétes, Iris Ferrer, les seues favorites. Com escortes van estar les contrabandistes de Manuel, dirigides per Tere Donat i l'esquadra oficial de les Contrabandistes-Bandoleres d'Alzira, la cap de la qual era Adela López.

Prèviament, l'entrada es va iniciar amb el bàndol moro i la comparsa d'Els i Les de la Vila, coordinats per Fernando Vera i Concha Vidal. A lloms d'un camell, la cap batedora, Mari Ángeles Rodríguez, donava pas a les filaes de Mercaders i Al-Jazirins, els caps de les quals eren David Chordà i Pablo Martínez.

El bàndol cristià s'obria amb la nova filà de les Corsàries de la Ribera, regida per Eva Adán i Templaris, que estrenava vestit i estendard. Antonio Goig era el seu cap. Creuats Riberencs, amb Juan Gómez al capdavant tancaven l'esquadró. El ballet de amazones i guerrers acompanyat pels Tambors de Batalla precedien Jaume I i la seua segona dona, na Violant d'Hongria, encarnats enguany per Manel Arrebola i Lola Joan. Finalment, els fundadors del bàndol, Conqueridors i els més joves, els Consellers del rei en Jaume, dirigits per David Mercado i Mayte Navarro, van escortar als Reis, abans de la comitiva Contrabandista.

La representació de la presa d'Alzira va tindre nous actors. Manel Arrebola va fer el paper del Conqueridor rellevant Pasqual Tudela, que l'havia representat des del primer any, José Gabriel Piera va ser l'emissari moro i Antonio Goig, l'emissari cristià. Juan Ortega va tornar a exercir de narrador.

Les festes acabaren amb l'arcabussada, l'ofrena a la patrona de la festa, Santa Caterina i el dinar de germanor on es va reconéixer la tasca de diversos festers. 

Dies després, el 9 d'octubre, retérem homenatge al Conqueridor i participàrem en l'entrà de Carcaixent. Per segon any, en la festa de Sant Judes volien un dels actes va ser l'entrada. La filà es va dir Ben-Amires i estrenaren estendard.

2013Més anys

Fotos - Vídeos - Notícies exercici 2012-13

A finals d'octubre, na Violant, Lola Juan i la Capitana Cristiana, Concha Morales, reteren pleitesia a la Fallera Major d'Alzira 2013, Mer López. Des de l'associació volíem generar il·lusió en qualsevol sector de la societat i anàrem a felicitar el Nadal als iaios de Solimar com si fórem patges dels Reixos.

Durant l'any l'associació va anar creixent. En desembre s'organitzà el primer concurs de dibuix per a escolars i els nostres festers eixiren per primera volta amb els trages oficials en la processó cívica del 30 de desembre. Durant la processó de Divendres Sant, Adela López va representar la festa processonant darrere del Pas del Poble. En abril organitzàrem el primer festival de música anomenat MIC Fest i dies després ens reuníem amb l'alcaldessa i la directiva de la Verge del Lluch per comentar la possibilitat d'unir les dates de les festes.

Començant el mes de les flors tingué lloc el 2n mig any fester, amb un mercat medieval i la 3a Cagà del Burro. A finals de maig participàrem en l'ofrena de flors i fruits a la Verge del Lluch amb els trages oficials. Després de desfilar a Picassent participàrem a la presentació de la campanya "Llegir en valencià" de Bromera, en què el primer llibre es dedicava als Moros i Cristians. Durant l'estiu desfilàrem al Marítim i la Barraca i anàrem a vore diverses entrades, convidats per les seues juntes, fet que ens impulsà a millorar l'atenció als nostres convidats a la tribuna.

Arribà el mes previ a les festes, setembre, ple d'activitat. Es va nomenar a Pepe Grau com el músic homenatjat durant el primer concert de música festera que s'organitzava a Alzira. En la Presentació de càrrecs s'anuncià que Sonia Álvarez, de Carlet, havia guanyat el IV concurs nacional de cartells. Presentàrem el llibre de festes i escoltàrem la conferència de l'arqueòleg alzireny, Agustí Ferrer sobre les troballes de la Vila (notícia en Alzira Té Veu). L'última gran notícia abans de festes va ser la creació de les aplicacions que permeten vore el llibre de festes i la guia festera en els mòbils.

El pregoner va ser el Cronista de la Ciutat, Aurelià Lairón, qui reivindicà la celebració de les festes de Sant Bernat en setembre i ajuntar-les a les de Moros i Cristians. (Notícia). A continuació tingué lloc l'Entrà Falsa.

La 13a desfilada de Moros i Cristians d'Alzira no va ser precisament la de la mala sort. Abans tingué lloc l'entrada de caps i bandes. Amb gran vistositat van desfilar les hosts del rei Jaume I per rememorar la conquesta pacífica d' Al-Jazirat. La filà Llauradors de Picassent i les Contrabandistes - Bandoleres obrien l'entrada al marxós ritme de 75 aniversari d'andalusos. Un grup de cavalls i el ballet de les amazones i guerrers donava pas als Tambors de batalla que anunciaven l'arribada del rei Jaume I i la seua segona esposa, na Violant d' Hongria, encarnats per Manel Arrebola i Lola Joan i escortats per les filaes de Conqueridors i Creuats riberencs. Es tancava la desfilada de tropes de la Creu amb les Corsàries de la Ribera i els Templaris que tenen la Capitania 2014. (Notícia)

Caiguda la nit, el bàndol moro mostrava l'art existent en l'Alzira medieval amb el ballet de l'associació i la Comparsa Els de la Vila. Els habitants d'Al-Jazirat eren majoria respecte a l'exèrcit que acompanyava el Conqueridor, encara que inferiors en capacitat combativa, sobretot després que el Rais (el governador) fugira a Múrcia en sentir-se vençut. La sultania 2013 de la filà Al-Jazirins mostrà les bondats de la vila riberenca amb aus rapinyaires, l'habilitat d'uns genets, la força de lluitadors i la gràcia de les seues gents amb el ballet Peus Nus. Este seguici va precedir al Sultà, Víctor Boscà Cárcel, que va desfilar sobre un rinoceront amb sang cristiana en la seua banya, ulls encesos per la ira i fum que sorgia de les seues gargamelles. Tancava la comitiva l'esquadra especial d'Al-Jazirins, que va lluir un vestit de negres africans i la filà Mercaders, pròxima sultania mora en 2016.

La representació de la presa de la Vila alzirenya va córrer a càrrec dels ambaixadors Mayte i Jaume Navarro i el rei, Manel Arrebola.

El diumenge van acabar les festes amb una ofrena de flors i aliments a la patrona, Santa Caterina i una desfilada pel casc històric, primera volta que es feia al ritme de la música i no d'arcabussos. Durant el dinar de germanor es van comunicar els guanyadors del 1r concurs de caps i esquadres. Els millors, a juí del jurat format per membres de festes d'altres localitats, van ser Marian Sanz (Corsàries) , Juan Gómez (Creuats Riberencs) i David Chordà (Mercaders). (Notícia en Alzira Té Veu)

El 9 d'octubre férem el nostre homenatge a Jaume I en l'estàtua de la plaça de Sant Judes (Notícia Ribera TV). Conqueridors, Corsàries i Creuats tancaren l'exercici desfilant a Carcaixent.

2014Més anys

Fotos - Vídeos - Notícies exercici 2013-14

Per al mig any decidírem deixar les Muralles de l'Aràbia Saudita i traslladar el campament a la plaça del Mercat. En els carrers adjacents posàrem un gran mercat medieval.

Alzira torna a ser cristiana. El rei Jaume I ha conquerit la vila d'Al-Jazirat. Una tropa de 40 tambors obria el pas al bàndol moro al que van seguir la primera esquadra infantil de la història dels Moros Mercaders, composta per la Fallera Major Infantil 2015, Clàudia Gomis i la seua cort d'honor, precedint a la veterana filà de Mercaders i l'esquadra Aberrohes de Mutxamel. Unes aus rapinyaires van realitzar accions espectaculars entre cèrcols de foc, abans del ballet Raqs Al Qamar de Carcaixent i la comparsa Al-Kabir de Llaurí. Malauradament el principal acte va estar marcat per la trista mort d'Alfredo Roca, president de la comparsa Al-Kabir de Llaurí, qui ha patit un infart a les 20'30 h. a l'avinguda Sants Patrons. En l'últim tram del exèrcit de la mitja lluna va aparèixer un cavall de doma, la comparsa Els i Les de la Vila al costat de dos filaes de Ben-vinguts d'Almàssera. Una carrossa amb xicotets i veterans festers tancar la comitiva. (Notícia de l'entrada)

L'exèrcit del Conqueridor va començar a atacar la capital riberenca amb els Templaris de Quart de Poblet, les Corsàries de la Ribera, els Creuats Riberencs juniors i els seus majors que van desfilar en una carrossa. La festa conrea el seu futur i va desfilar la primera esquadra infantil de Contrabandistes-Bandoleres abans de les seues majors. També es van brandar les espases d'uns guerrers algemesinencs.
El ballet d'Amazones i Guerrers van obrir pas a la bandera d'Alzira que també va desfilar per primera vegada pels carrers de la Vila. La principal figura de la festa d'enguany és na Violant d'Hongria, encarnada per Lourdes García Giménez, qui va desfilar per primera vegada en una carrossa al costat del seu espòs, el rei Jaume I. Un cap batedor acompanyaà l'espectacular esquadra especial de la filà Conqueridors, que van estar abillats per un impressionant vestit d'ós de 32 quilògrams.
Com a colofó al dia central de la trilogia festera, es va representar la conquesta d'Alzira, aconseguida de manera pacífica el 30 desembre 1242.

En el dinar de germanor es donà a conéixer que Joan Carles Costa i Adela López van ser elegits com els millors caps en la segona edició del concurs. Les de la Vila commemoraren el 10é aniversari de la seua fundació convidant a cava a tots els festers un a un. El Consell de la Joventut va fer un reconeixement als caps de filà. El president, David Chordà, destacà en el seu discurs com de positiu ha resultat el canvi d'ubicació del campament fester de les Muralles del parc de l'Aràbia Saudita a la plaça del Mercat. També que xiquets i xiquetes s'hagen incorporat a la festa en les diferents filaes.

L'exercici el tancàrem participant en l'entrà de Carcaixent.

 

2015Més anys

Fotos - Vídeos - Notícies exercici 2014-15

El 5 de gener de 2015 va ser la primera volta que la nostra associació participà en la cavalcada de Reixos.

Les falles elegixen de vegades la temàtica medieval i la falla Germanies recordà la història de la nostra ciutat, coronada amb un gran moro i un cristià. Com no, els realitzàrem la corresponent visita.

En la processó de Divendres Sant desfilàrem en el Pas del Poble. A finals de maig férem la nostra ofrena de fruits a la patrona, la Verge del Lluch i dos setmanes després participàrem en la romeria a la Murta.

De les eixides estiuenques, tenim imatges de la de Conqueridors a Riba-roja.

En la Presentació de càrrecs el pregoner va ser el pàrroc Juan Antonio Cabanes.

Els Moros i Cristians d'Alzira han complit una nova etapa del seu cicle vital amb nota. La festa es consolida i ja té un ample calat entre la població alzirenya i riberenca. Ja divendres, més d'un centenar de persones esperaven pacients per a vore una senzilla desfilada coneguda com l'Entrada Falsa. Després, vora 500 persones gaudiren de l'Olla Mora i continuació amb una orquestra.

A l'endemà, no vulgueren perdre's l'entrada el president de les Corts Valencianes, Enric Morera i el diputat al Congrés dels Diputats, el suecà Joan Baldoví.

Més de 300 persones desfilaren pels carrers de la Vila entre milers d'espectadors, alguns dels quals pertanyien a festes tan importants com Alcoi, Ontinyent, Torrent o Paterna.

El bàndol cristià va obrir la comitiva amb la filà carcaixentina Els Llops, seguits dels Conqueridors del Rei en Jaume, els quals precedien a les Dames de companya i la carrossa amb Na Violant i Jaume I, encarnats de nou per Lourdes García i Manel Arrebola. El ballet d'Amazones dansava al ritme de la nova banda de tambors de l'associació “Al Pas”. Les Corsàries i els Creuats Riberencs desfilaven amb Creu Daurada, Ambaixador Cristià i Aragonesos 99. Les següents foren les Contrabandistes i Bandoleres, precedides per la seua esquadra infantil.

El bàndol moro arrancà ambles dos esquadres que formen la filà Mercaders i l'esquadra Aberrohes de Mutxamel que també ha volgut celebrar el seu 40 aniversari a la capital riberenca amb uns espectaculars trages de negres. Darrere de la banda del Genovés, anà la comparsa femenina Ben-Vinguts d'Almàssera.

La filà Alí Ben Farsit de la Barraca d'Aigües Vives desfilà per primera volta a la capital riberenca i tancaren la comitiva Les i Els de la Vila, la comparsa masculina de Ben-Vinguts d'Almàssera i la carrossa infantil.

La jornada acabà amb la representació de la conquesta pacífica d'Alzira teatralitzada pels festers Juan Ortega, Jaume i Mayte Navarro i Manel Arrebola.

L'arcabussada començà des del MUMA i es va fet l'ofrena de flors, aliments, llibres de text i joguets a l'església de Santa Caterina. La disparada va seguir pel carrer Major Santa Caterina, Correus i l'avinguda Sants Patrons fins la plaça del Regne. Els festers van aprofitar per a fer-se fotografies en l'anamorfosi que havia preparat Víctor Balaguer per a la Fira Comercial.

Les festes es tancaren amb el dinar de germanor on s'entregaren les insígnies de l'associació als festers que havien entrat a l'associació eixe exercici. L'anterior regidor de Festes, Rafa Fita, va rebre un senzill homenatge del que es va mostrar encantat. Els Conqueridors regalaren una preciosa estatueta que reproduïa el seu trage de na Violant a Lourdes García. Esta filà també va regalat al president, Joan Carles Costa, un martell i un quadre amb la clau i l'escut d'Alzira. Costa va desvetllar que Adela López era la festera destacada de l'any i va rebre una alegoria composta per una muralla alzirenya amb l'escut i els emblemes de la filà Bandoleres-Contrabandistes.

Fernando i Adela, millors caps
Fernando Vera i Adela López van guanyar el concurs de caps d'esquadra amb 119 i 117 punts respectivament.

Les 109 persones presents coneixeren que Juan Borrás seria el Sultà 2016 i Tomás Castany va rebre en nom de Bernardo Martínez la insígnia d'argent de l'associació per haver sigut fundador de la festa i seguir en actiu. A més, es va imposar la insígnia d'or a Jaume Navarro, Fernando Vera i David Chordà, els tres presidents que havien precedit a Joan Carles Costa.

En l'acte del Dia de la Comunitat Valenciana va participar el nou alcalde d'Alzira, Diego Gómez. Seria la primera pica perquè anys després el nostre acte fora extés a més associacions i organitzat per l'Ajuntament.

Des del col·legi Federico García Sanchiz se'ns demanà donar a conéixer la festa als més menuts i allí estiguérem.

2016Més anys

Fotos - Vídeos - Notícies exercici 2015-16

L'any natural el finalitzàrem amb la desfilada de la Conquesta. En el mes de gener tornàrem a promocionar la festa de la nostra ciutat a la Fira Internacional de Turisme (FITUR) a Madrid. Anàrem les filaes de Mercaders, Contrabandistes i Conqueridors. Seria esta l'últim acte en el que participà el Sultà 2016. Desgraciadament, Juan Borràs va faltar el 19 de març i no va poder culminar les seues dos passions festives, les Falles i la seua Sultania per la qual estava il·lusionadíssim.

La nostra associació seguia present en totes les activitats culturals i festives de la ciutat i el Divendres Sant desfilàvem en el Pas del Poble.

La setmana del Mig Ang preparàrem una exposició a la Casa de la Cultura amb estendards, fotos i tot tipus d'objectes de les filaes alzirenyes. Començava així la primera setmana cultural que organitzava l'associació. El compositor de Manuel Azael Tormo va oferir una conferència sobre la música festera. El mig any va coincidir amb l'aniversari del Sultà i a ell li dedicàrem la festa que organitzàrem ja que si ell alguna cosa no volia era que la gent estiguera trista.

El tercer divendres i dissabte de juliol tenen lloc les entrades d'Oliva i Corsàries i Conqueridors participaren en la Capitania dels Corsaris olivers.

Després de la prova realitzada en el Mig any, l'associació va decidir canviar el campament fester definitivament a la plaça del Mercat on a més, coincidia amb la fira comercial Alzira Oberta i on participàrem en la inauguració.

Alzira va reeditar el seu passat moro i cristià amb la primera Entrada com a festa d'interès turístic local. Les filaes es van esforçar per celebrar amb magnificència el desé aniversari del bàndol cristià i la tornada de les sultanies i capitanies. Van obrir la desfilada les esquadres de Corsàries de la Ribera i Creuats amb els seus menuts guerrers al capdavant. Quaranta oques van fer les delícies de xicotets i majors que reien en vore com canviaven la trajectòria a les ordres del seu ensinistrador. Una altra ventrada, en este cas de xicotetes bandoleres i contrabandistes donaven pas a les seues majors que es van superar amb les coreografies assajades durant setmanes.

L'estendard del decenni del bàndol de la Creu obria el boat organitzat pels seus fundadors, la filà Conqueridors del rei en Jaume. La bandera d'al-Jazirat precedia a la rompona o grup de llances que antecedien a na Violant 2009, Ana Belén Aliño, la qual portava l'espasa del rei en Jaume. Després el ballet cristià van entrar la filà Llauradors de Picassent. Na Violant 2016, Juani García Urbà va entrar a la part alta d'una preciosa carrossa al costat del rei en Jaume, Manel Arrebola, flanquejats pels estendards amb els escuts dels fundadors de la filà Conqueridors, que van tancar el bàndol cristià.

L'exèrcit de la mitja lluna va començar mostrant la bandera de la Sultania, que enguany ostenta la filà Mercaders. Un bell cavall portava l'estendard de la filà fundadora de la festa i quatre joves donzelles repartien el guió de la desfilada. Dos carros acompanyats per membres de la falla El Mercat simulaven un concorregut mercat en el qual repartien pa o "herbero" de la serra de Mariola. Dos genets van sorprendre al públic amb espectaculars acrobàcies. La pausa la va posar una ballarina oriental que era l'avantsala de les esquadres de la Vila. Després de la banda, l'esquadra Aberrohes de Mutxamel va lluir un espectacular vestit de negres. Després de quatre banderoles va aparèixer un exòtic bou després del qual ballava el ballet Raqs A l'Qamar de Carcaixent. La comparsa Alí Ben Farsit tancava la primera part de la comitiva mora. Set festers custodiaven la carrossa del tristament desaparegut Sultà, Juan Borràs Escribà al qual se li ha dedicat tot l'esforç. Per primera vegada va desfilar un cap batedor a camell i després d'ell l'esquadra de negres dels Moros Mercaders. L'ambaixada que rememorava la conquesta d'Alzira i una discomòbil va tancar la jornada festiva.

Diumenge la Vila retronà amb l'arcabussada per seguir amb una ofrena d'aliments, llibres i joguets a la patrona de la festa, Santa Caterina. Al dinar de germanor es va imposar la insígnia de l'associació als nous festers; l'expresident Fernando Vera va rebre la insígnia del X aniversari del bàndol cristià ja que sota el seu mandat es va fundar este. Adela López i David Chordà foren destacats com els millors caps d'esquadra.

 

2017Més anys

Fotos - Vídeos - Notícies exercici 2016-17

El primer cap de setmana d'octubre retérem l'habitual pleitesia a les Falleres Majors 2017, Lidia Enguix i Valeria Oliver.

La setmana cultural es va organitzar prèvia al mig any i inauguràrem una exposició de trages cedits per diferents empreses de lloguer al MUMA (notícia en Ribera TV). Ja en el mig any gaudírem d'una paella conjunta que preparàrem amb molta alegria. Ja per la nit gaudírem d'un concert on totes les filaes acabàrem desfilant.

El mes següent participàrem en la que ja és un poc nostra, entrà de Picassent. Castellar-Oliveral es va convertir en una altra de les entrades on, en juliol participaren les filaes de Contrabandistes i Conqueridors. Mercaders estigueren a Llaurí per celebrar el 30 aniversari de la comparsa Al Kabir.

Espectacular resultà vore els nostres festers desfilant abans de la presentació de càrrecs.

En les festes de 2017 realitzàrem per primera volta les dianes, dissabte i diumenge a les 9 del matí.

La filà Corsàries de la Ribera va oferir ahir a la nit una gran Capitania (vore Entrada sencera), la primera de la seua curta existència en la 17a entrada de Moros i Cristians d'Alzira. Les Corsàries, després de mostrar l'estendard i bandera del seu capitania, van traure un carro que precedia a xanquers i correfocs, ambientats per una batucada. Unes banderoles obrien pas al carro del tresor saquejat per les Pirates d'Antella, que tornaven la visita que les Corsàries de la Ribera van fer este estiu a la localitat riberenca. El ballet Ópera va actuar per primera vegada a la capital de la Ribera. Els més menuts van entrant a la festa i anaven allotjats en una carrossa a la qual prosseguia un cavall que realitzava espectaculars acrobàcies i l'esquadra de Corsàries que van lluir un espectacular vestit. Va tancar la desfilada la Capitana Gemma Garcia Sanjulián, acompanyada per la seua favorita, Marian Sanz, en un vaixell que va tornar a navegar pel Xúquer com fa centenars d'anys.

Abans de la pompa que posa fi a la desfilada, van arrancar l'Entrà els Tambors de Batalla, que complixen el seu desé aniversari. A continuació, obria el bàndol moro l'esquadra Aberrohes de Mutxamel i la de Mercaders, que passa al principi de la desfilada després del seu any de Sultania. Els va seguir el ballet alzireny Azahar amb la colla les Raboses i la Comparsa Mora de la Vila amb les seues quatre esquadres. El bàndol Cristià va tindre un inici molt valencià amb la filà Llauradors de Picassent i la novetat de les filaes de les corts de les Falleres Majors d'Alzira, Lidia Enguix i Valeria Oliver, que les dirigien com caps d'esquadra amb enorme elegància, lluint el més bonic dels seus somriures. A continuació l'estendard a cavall de les Contrabandistes-Bandoleres obria pas a la filà infantil i les dues esquadres que van desenvolupar les treballades coreografies, assajades durant mesos i tan característiques de l'anomenat Tercer Ban. La bandera d'Alzira era l'avantsala de l'arribada de na Violant d'Hongria, Juani García, acompanyada del rei Jaume I, encarnat enguany per Luis Gisbert, que va interpretar posteriorment el paper del Conqueridor en la representació de la conquesta d'Alzira en 1242. Es va estrenar també en el paper d'ambaixadora cristiana, Betlem Santacreu i l'ambaixador moro va ser el sempitern Jaume Navarro, amb José Gabriel Piera de narrador. Tornant a l'Entrada, Conqueridors escortaven l'esposa més influent en la vida de Rei. Creuats Riberencs eren l'última filà prèvia a la capitania.

Diumenge a les 9, les filaes tornaran a eixir en formació pels carrers de la Vila en la Diana. A les 12 començà una desfilada més sobria, per primera vegada des de la plaça Major, que féu parada a l'església de Santa Caterina, perquè els festers feren l'ofrena d'aliments a favor de Càritas. La comitiva va seguir per la fira comercial. Els actes de carrer finalitzaren a la plaça del Regne amb unes salves. Les festes conclogueren en una coneguda sala de banquets de la ciutat amb el dinar de germanor en què es realitzaren els reconeixements a festers i es donaren els premis del concurs de caps i esquadres on la millor cap moro va ser Mila Martínez (Comparsa Mora de la Vila) i la millor cap cristiana, Adela López (Bandoleres).

El 9 d'octubre de 2017 l'associació protagonitzaria per última volta l'acte d'homenatge al rei en Jaume en solitari. A partir de 2018 l'Ajuntament faria un acte conjunt on participaren les diferents entitats culturals, festives i partits polítics.

 

2018Més anys

Fotos - Vídeos - Notícies exercici 2017-18

El 30 de desembre recordàrem la conquesta d'Alzira amb la desfilada prèvia al lliurament d'insígnies d'or de la ciutat.

En el Mig Any férem una entradeta i per la nit, la banda d'Ibn Jafadja va oferir un concert de música festera. A finals de maig, desfilàrem a Picassent de nou i en juny férem la segona festa de convivència. El 27 de juliol s'organitzà per primera volta una desfilada amb motiu del 742 aniversari de la mort de Jaume I. En la setmana cultural organitzàrem una exposició dels cartells que havien participat en els huit concursos i de les fotos de les 17 entrades realitzades. Férem la presentació de càrrecs i dies després presentàrem el nostre primer vídeo promocional de la festa realitzat per Jaume Andrés.

El mateix dia de la processó de la Verge del Lluch, Marian Sanz va fer la treta d'honor de l'Alzira-Paterna en el Luis Suñer Picó. En les festes de 2018 realitzàrem per primera volta les dianes, dissabte i diumenge a les 9 del matí. L'entrada va ser un espectacle de capitania organitzada pels Creuats Riberencs. (Entrada cristiana des de Contrabandistes)

L'ofrena va ser molt especial ja que el singular sacerdot de Santa Caterina, José Alfredo Suárez, ens va fer cantar als festers a ritme de guitarra.

En el dinar de germanor es donaren els premis del concurs de caps i esquadres. Rosa Villena i David Chordà foren considerats els millors caps de l'entrada, la filà Creuats Riberencs va fer doblet com a millor esquadra i trage. La filà Mercaders nomenà el seu primer Mercader d'Honor, Bernardo Martínez. La comparsa Mora de la Vila presentà el Sultà 2019, Voro Boluda, i la seua favorita Carmen Martínez. L'associació també va agrair a la regidora de festes, Isabel Aguilar, la seua implicació en la festa.

L'exercici acabà amb la celebració del 9 d'octubre en el monument funerari de la plaça de la Constitució.

2019Més anys

Fotos - Vídeos - Notícies exercici 2018-19

El punt i final el posàrem amb l'acte del 9 d'octubre i l'Entrà de Carcaixent on participaren esquadres de Conqueridors i les de la Vila. Retérem pleitesia a les Falleres Majors de la Ciutat i en desembre participaren en la Desfilada de la Conquesta, on el nostre fester, David Chordà, va llegir el text als peus de les Muralles del Mercat. Iniciem l'any acompanyant el rei Gaspar a la cavalcada de Reixos. Arribaren les Falles i un grup de fallers de l'avinguda Josep Pau, a què pertany el creuat Agustín Martínez, desfilaren per la barriada. La festa complia 40 anys a Almansa i convidaren als càrrecs de totes les festes. Alzira estigué representada per na Violant, Marian Sanz. La pluja va impedir que gaudírem del Mig Any i en juny celebràrem la festa de convivència.

Superat l'estiu, iniciàrem setembre amb la setmana cultural que culminaria amb la presentació de càrrecs. Organitzàrem dos visites guiades per la Vila i dos conferències, una sobre les Germanies, de l'inici de la qual es complien 500 anys, a càrrec de l'historiador alzireny Tomàs Peris Albentosa. Dos dies després, la musicòloga Ana Botella parlà de la música festera. L'últim acte abans de festes és la processó de retorn de la Verge del Lluch.

Arribaren els desitjats dies festers. Per a conéixer més sobre la festa, el regidor de festes, Xavi Pérez i el delegat de comunicació, David Chordà, foren entrevistats al programa Prop de tu de Ribera TV. Les filaes seguixen sorprenent en l'Entrà Falsa amb trages cada volta més espectaculars.

La festa de Moros i Cristians d'Alzira continua arrelant a la ciutat que va vore morir Jaume I. En la seua 19a edició va oferir als milers d'espectadors que poblaven el recorregut pel nucli històric de la Vila i els trams del Xúquer que van ser coberts per les avingudes Luis Suñer i Sants Patrons, una bonica entrada plena de sentiment i emoció. La veterana Comparsa Mora de la Vila va preparar una sultania en honor al màxim representant, Voro Boluda, que va mostrar tota la seua alegria en una preciosa carrossa acompanyada per Carmen Martínez Peyró, filla del fundador de la festa, Toni Martínez "Conill". Entrada de caps i bandes - Vídeo Ribera TV - Vídeo Tribuna - Reportatge Prop de tu.

La comitiva va estar encapçalada per l'escut de la comparsa, portat per Izan Tortosa i Jorge Giménez. Els seguien 80 tambors d'Alzira com a homenatge a la Tamborada, patrimoni cultural immaterial de la Unesco. Les gel·labes de gala precedien a les primeres esquadres. Dos de la comparsa Moros Realistes de Villena, Samánidas i Abbasíes i una de Carcaixent, Alzayan's. A la carrossa infantil anava el futur de la festa, amb Nayara Giménez i Aaron Torres al cim. Pau Tortosa, nét de "Conill" portava l'estendard després del que entraven la primera filà femenina dirigida per Mila Martínez, que va obtindre el premi al millor vestit de la desfilada. Després d'ella va arribar la filà masculina amb Juan Alfonso Gómez al front i la segona femenina, la fi, Clara Javier, va ser considerada la millor del bàndol moro en l'any del seu debut. La preciosa coreografia de llums, anomenada Zoco, del prestigiós ballet Masters d'Ontinyent, va donar pas al Sultà, Voro Boluda, que anava flanquejat per la seua guàrdia, al so de la marxa d'Alberto Sánchez Castillo que duu el seu nom.

En tocar any de Sultania obria la desfilada el bàndol cristià amb la filà Creuats de Quart de Poblet i Creuats Riberencs d'Alzira, el seu cap, Vicent Castillo, va ser considerat ex aequo, el millor de les tropes de la Creu. Una altra filà amb molts components infantils, fruit de la joventut dels seus components, la de Corsàries de la Ribera va lluir un altre espectacular vestit. Les actuals Falleres Majors d'Alzira, Mer Bohigues i Inés Brines van conduir les seues corts d'honor. Els van seguir els Tambors de Batalla que obrien pas a Na Violant d'Hongria, Marian Sanz, i el rei en Jaume, Vicente García. Després d'ells, com sempre, la filà Conqueridors amb David Mercado i Rafa Fita a al front. Per celebrar el seu desè aniversari tancaven el bàndol cristià la filà de Contrabandistes-Bandoleres. La seua abanderada, Ángela Bosch, va portar l'estendard en una gran carrossa després de la qual van desfilar la filà infantil, la filà convidada de Contrabandistes de Catarroja i les seues dos esquadres, sota la direcció d'Adela López i Rosa Villena. Esta última va guanyar per segon any consecutiu el premi a la millor cap cristiana.

Una lluita de guerrers de l'Edat Mitjana donava pas a les tropes de la Mitja Lluna: la filà Mercaders, que va estrenar nou vestit i escuts que lluïxen en el seu interior l'ànec que fa referència al seu focus fundacional, la falla El Mercat, i a la Sultania.

Marxa conjunta
La principal novetat de l'Entrà 2019 va ser la interpretació conjunta abans de l'entrada de la marxa "Moros Espanyols" per part de totes les bandes de música, dirigides per l'alzireny Alberto Sánchez Castillo. Es rendia així homenatge a una mítica marxa que complia 75 anys de la seua composició i s'incorporava un nou acte a la festa. En propers anys s'interpretaran marxes o pasdobles segons qui ostente la Capitania o Sultania.

El divendres previ a l'entrada, més de 400 persones van tornar a reunir per degustar l'Olla Moruna que permetia recuperar forces de l'Entrà Falsa prèvia, en la qual les filaes s'afanyen per portar cada vegada millors vestits.

La festa es va tancar diumenge amb l'ofrena d'aliments a Santa Catalina i una cercavila on, a falta de disparar amb arcabussos a causa de les traves legals i la inviabilitat econòmica que comporten, les filaes van crear uns canons que simulaven els alardos. En el dinar de germanor es va retre homenatge als nous festers, aquells que havien realitzat mèrits o eren reconeguts per la seua filà i es donaren els premis del concurs de caps i bandes.

2020Més anys

Fotos - Vídeos - Notícies exercici 2019-20

L'exercici començà amb la tradicional pleitesia a nostres Falleres Majors. En un dels concerts de la festivitat de Santa Cecília, la banda Ibn Jafadja va interpretar la marxa mora "Voro". Continuàrem col·laborant amb Creu Roja en el dia de la Bandereta i el 19 de desembre començà a constituir-se la Federació. El dimarts 7 de gener va tindre lloc l'elecció del president, que va ser José Gabriel Piera. Els dies anteriors participàrem en la desfilada de la Conquesta i al rei Gaspar en la cavalcada.

Una nova filà es creava, o millor dit, reapareixia. Festers de la Comparsa Mora de la Vila recuperaren el nom de la desapareguda filà Alborxins, participaren en el concurs amateur de l'Espardenyà i obtingueren el 2n premi. El 9 de juny va ser un dia negre per a la nostra història ja que s'hagué d'anunciar la suspensió de les festes per la pandèmia del covid-19. Dies abans de la festa, el president, Jose Gabriel Piera, Bernat Iborra i David Chordà participaren en el programa Fent festa i el dissabte de festes realitzàrem l'únic acte de les No Festes 2020.

2021

Fotos - Vídeos - Notícies exercici 2020-21

La Vila d´Alzira continuarà sent mora un any més. El còvid ​​ha aconseguit el que no obtingueren els habitants d'Al-Jazirat, abandonats a la seua sort pel rais (el seu governador), que va fugir a Múrcia davant l'arribada de Jaume I. Les precaucions sanitàries van comminar la directiva de la Federació de Comparses i Filaes a decidir no organitzar enguany l'ambaixada en què es representa el canvi de poder a Alzira el 30 de desembre del 1242.

En unes festes “de transició”, més de 150 festers van lluir els seus trages oficials on la millora a l'entrada la van posar el nombre més gran de músics presents darrere de les esquadres, amb una mitjana de 35 per agrupació. Prèviament, després de l'entrada de caps i bandes, se'n van reunir més de 200 per interpretar conjuntament el pasdoble “75 aniversarios de los Andaluces”, dirigits pel director alzireny David González Sanjuán. Gaspar Ángel Tortosa, autor d'esta peça dedicada a la comparsa de Villena que celebrarà el centenari el 2023, va quedar gratament sorprés per l'elecció de la seua peça.
Posteriorment, un elefant amb la xiqueta Ángela Ríos Peris al llom era l'element amb què la filà Mercaders va destacar el 20è aniversari tant de la filà com de la fundació de la festa al cor del nucli històric alzireny. A la tribuna van estar directius d'UNDEF arribats des de Muro d'Alcoi i Cocentaina així com la Fallera Major infantil d'Alzira, Claudia Dolz.

Fins el dia 1, un mercat medieval pel qual han passat milers de visitants ambient les places del Regne i del Mercat. Després de l'ofrena d'aliments a la patrona de la festa, Santa Catalina, es va celebrar el dinar de germanor on es va rebre els nous festers.

El cartell que anuncià les festes va ser obra del dissenyador de Betxí, Alfonso Giménez, guanyador de les edicions 2012 i 2016 del concurs estatal de cartells que organitza la Federació des de 2010. Dos claus -el símbol de la nostra ciutat- creuades formen la creu cristiana. El cap d'una d'elles forma la mitja lluna mora i dins d'ella hi ha un dels torreons de les milenàries muralles d'Al Jazirat.

 

2022

Fotos - Vídeos - Notícies exercici 2021-22

Alzira va viure dissabte la millor entrada dels 22 anys d'història. La filà Cavallers Conqueridors del Rei a Jaume va organitzar una Capitania treballada des del 2012 -al que es va sumar la pròrroga des del 2020, quan l'havien d'haver celebrat realment. A més, totes les filaes van ser molt compactes, especialment les mores, donant lloc a pocs talls, fet que va agrair l'espectador. El bàndol moro va obrir l'entrada amb la comparsa Alborxins dirigida per Fernando Vera que va lluir uns espectaculars vestits villeners. Tot seguit, la comparsa mora de la Vila va optar pels vestits tribals amb Juan Alfonso Gómez i Mila Martínez al capdavant. Tancaven el bàndol moro després del ballet Azahar, les tres esquadres de Mercaders: Al Batu, Alfaiates i Al Jazirí amb David Chordà, Bernat Iñigo i Samuel Salom al capdavant al costat de la filà convidada de Moros de Calbusa del Marítim de València, el cap de la qual era Miguel Ángel Bustos.

Una secció dels tambors de batalla precedia les figures de Na Violant d'Hongria i el rei a Jaume I, encarnats per Majo Román i Rafa Fita. Els seguien les esquadres de les Corts falleres, controlades pels seus màxims representants, Claudia Dolz i Alba Carrió. A les Corsàries de la Ribera es va estrenar com a caporal Martina Albelda que va portar recta al seu escaire juvenil -fet poc habitual en festers i festeres d'aquesta edat. A continuació, l'escaire adult amb Gema Sanmartín al capdavant. Creuats Riberencs, amb Vicent Castillo al capdavant, va lluir el seu vestit oficial i seguidament les Contrabandistes-Bandoleres coordinades per Adela López i Rosa Villena amb un ballet que els obria pas.

La Capitania representava la continuació de la conquesta de les terres valencianes per part de Jaume I una vegada aconseguida Al-Jazirat sense haver rendit batalla. El Conqueridor va enviar un dels seus millors genets cap a València amb un únic missatge per al Capità de les seves tropes indicant-li que ja podia avançar cap al sud del regne. Amb un estil netament alcoià va arrencar el primer bloc d'avenç amb una roponà formada per un grup de guerreres acompanyades pels tambors de guerra. El seguia ser mitològic Tombatossals i les Guerreres de les Espases del ballet Òpera d'Ontinyent. Després del mapa de les terres del sud, els estendards amb els cognoms dels Cavallers Conqueridors obrien el pas a l'escaire de Blancs, amb els membres de la pròpia filà dirigida per David Mercado i Bernat Iborra. Carlos Dolz portava l'heràldica del capità. Darrere les portes de la ciutat d'Al-Jazirat Suquar desfilaven els frares del convent de Santa Maria de Montpeller, fundat per la reina Na Violant. Seguien els estendards de les cases nobiliàries, el cavall de doma del Capità i el ballet de Dracs d'Òpera. Sobre dos caps mòbils de drac feia entrada el Capità Cristià, Joan Carles Costa, i la favorita, la filla Aitana. El bloc de la capitania es va tancar amb les Sacerdotises de la Llum interpretades pel ballet Ras al Qamar de Carcaixent. Un escaire de joves guerrers anava vestit amb el vestit oficial de la filà, amb Alejandro Soler, després dels quals arribaven els carros d'armament i més soldats amb escuts. Va tancar la comitiva de 300 persones entre figurants i músics amb la impressionant esquadra de negres dirigida espectacularment per Jordi Valls i Juan Francisco Cuenca i amb Daniel Bravo -dissenyador del vestit- com a cap batedor, amb la meravellosa composició de Francisco Valor Llorens, Mai-Sabel.

A la tribuna va estar present el diputat nacional Joan Baldoví i el diputat autonòmic Juan Vergara. Al centre va quedar un lloc al costat del president, José Gabriel Piera. El 2022 s'han complert deu anys de la incorporació d'Alzira a UNDEF, la Unió Nacional D'Entitats Festeres, i la festa alzirenya va voler recordar qui va ser el seu vicepresident, Pepe Lloret, directiu encarregat llavors del seguiment a les poblacions aspirants i que va morir el any passat. Les festes han recuperat la seva esplendor. Divendres, després d'inaugurar el mercat medieval, va tenir lloc l'Entrà falsa que va comptar amb molt de públic per tota l'avinguda Sants Patrons i amb els regidors Luisa Castells i Xavi Pérez mimetitzats amb l'espectacular vestit africà de Les de la Vila i el de Creuats Riberencs respectivament. A continuació, es va representar per primera vegada la conquesta d'Alzira en divendres i amb dues escenes diferents. Premis Després de la cercavila amb canons i arcabussos, es van oferir aliments a Santa Catalina i al dinar de germanor es van lliurar els premis del concurs de l'entrada. Els millors caps moro i cristià van ser David Chordà de Mercaders i Adela López de Contrabandistes-Bandoleres. Les millors esquadres, Al Batu (els ànecs en àrab) de Mercaders i Les de la Vila -ex aequo al bàndol moro- i Corsàries de la Ribera del cristià i els millors vestits, Les de la Vila i els de l'esquadra de Blancs de Conqueridors.

Entrà falsa

Interpretació conjunta d'Ambaixador Cristià dirigida per Pepe Grau

Entrà (per Enrique Salom)

Entrà (Tele Alzira)

Ofrena

Lliurament d'insígnies i premis dels concursos de l'entrà

 

2023

Fotos - Vídeos - Notícies exercici 2022-23

La Capitania de la filà Contrabandistes-Bandoleres va fer les delícies dels milers d'espectadors que van presenciar l'entrà de Moros i Cristians dAlzira. Durant dues hores van desplegar tota la seua elegància i l'afany protector dels més dèbils, després d'estar amagades a la Muntanyeta i baixar a la Vila d'Alzira. Per reconéixer les terres, l'abanderada Encarna Fernández va baixar amb cavalls i guerrilleres. Carla Zayas va ballar amb el cavall de José Zayas. El ball "Eguada dels vents del sud" era interpretat pel ballet Gawazi d'Alcoi. Seguien avançant les contrabandistes fins a les portes de la ciutat, creuant el pont de Sant Bernat. El ballet del contraban, agrupació de la pròpia filà, precedia l'esquadra composta per les Bandoleres de Catarroja, que anaven vestides amb el trage oficial de la filà alzirenya. Tot seguit, fallers d'av. Josep Pau i Plaça d'Alacant representaven la població alzirenya amb una taverna i un mercat, a les portes de la qual actuava el ballet “L'havanera”. Iván, de la comparsa “Els Templaris de la Taula Rodona” de Llaurí exercia de narrador. L'arribada de la Capitana, Adela López Santapau, s'anunciava amb el ballet “Navaixa i Contraban” i tres cavallistes abillades amb vestit de gala. Al costat d'Adela López estava la seua favorita, Daniela España Pina, que recorrien els carrers de la Vila d'Alzira al so del pasdoble d'Alberto Sánchez Castillo, "Adela, capitana". Tancava la comitiva l'esquadra oficial de les Contrabandistes-Bandolers dirigides per una esplèndida Rosa Villena.

Prèviament el bàndol moro va ser el primer a donar vistositat a l'entrada amb els trages espectaculars dels Alborxins i especialment de la comparsa mora de la Vila, que van ser considerats els millors ex aequo tant de l'esquadra femenina com la masculina. Després van seguir la filà Mercaders, amb trages més senzills ja que en els pròxims dos anys celebraran la seua Sultania i el 25é aniversari consecutivament. David Chordà va ser considerat el millor caporal moro i la seua esquadra, la penya Canari, i la banda de la filà, la Unió Musical de la Pobla Llarga, van copar la resta de premis.
Una espectacular carrossa portava a na Violant d'Hongria, Majo Román, i el rei en Jaume, Rafa Fita. El van seguir les esquadres dirigides per les Falleres Majors d'Alzira, Sara Martínez i Elena Cebrián. Conqueridors, amb els seus preciosos trages de llauradors les custodiaven. Amb ells va desfilar el regidor de cultura, Israel Pérez. Creuats Riberencs van ser els grans triomfadors del bàndol cristià amb els premis a millor cap (Vicent Castillo), millor esquadra i trage. Els van seguir les Corsàries de la Ribera, la pròxima filà que ostentarà la capitania cristiana en dos anys.

Divendres va començar la festa amb l'Entrà falsa on van desfilar l'alcalde, Alfons Domínguez; la regidora de festes, Mar Chordà i els regidors Israel Pérez, Álvaro Peris, Luisa Castells, Ana Jover i Rosana Peris, que rememorava les seues arrels contestanes.

 

Posteriorment es va recordar la conquesta d'Al-Jazirat amb l'ambaixada.

El dissabte al matí les filaes i els tambors de batalla van visitar per primera vegada la residència d'ancians Santa Teresa Jornet.

A la vesprada, després de l'entrada de caps i bandes de música, totes estes van interpretar el pasdoble “75 aniversari dels Andalussos”, dirigits pel mateix compositor, Gaspar Ángel Tortosa.

Ja diumenge es va posar fi a la 23a edició de les festes amb l'ofrena d'aliments i flors a la patrona de la festa, Santa Caterina i el dinar de germanor en què es rebia els nous festers i es van lliurar els premis dels concursos de caps, esquadres, vestits i bandes.