AURELIÀ LAIRÓN PLA
PREGONER 2013

Llig el seu pregó

Aurelià Lairón és un alzireny d'arrel. Nasqué a la terreta de Sant Bernat el 25 de març de 1959. És llicenciat en Geografia i Història en l'especialitat d'Història Medieval per la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València (promoció 1978-82). Verificà l'examen de llicenciatura el 30 de juny de 1983 amb el treball “Ordinacions Municipals d'Alzira: segles XIV a XVI” obtenint la qualificació d'Excel·lent.

Enguany s'han complit 25 anys des què els sis grups polítics de l'Ajuntament d'Alzira aprovaren per unanimitat que fóra nomenat Cronista Oficial de la ciutat d'Alzira. És Membre de la Real Asociación Española de Cronistas Oficiales des de 2010.

Des del 5 d'octubre de 2001 és Doctor en Història amb la tesi “El monasterio de Nuestra Señora de la Murta de Alzira (1552-1835). Estudio histórico-diplomático a través de las Actas Capitulares”, dirigida pel professor Dr. D. Vicente Pons Alós, amb què obté la qualificació d'Excel·lent “Cum Laude”.

Des de 1985 és l'arxiver-bibliotecari de l'Excel·lentíssim Ajuntament d'Alzira per oposició i en l'actualitat és professor en el Grau de Magisteri a la Universitat Catòlica “San Vicente Mártir” de València.

Ha assistit a infinitat de cursos de formació, jornades, assemblees, simpòsiums o congressos i ha format part de tribunals d'oposicions per a places d'arxivers, bibliotecaris i cronistes de diversos municipis.

Així mateix ha impartit diferents cursos, ponències o conferències i és autor de nombrosos articles sobre història, tradicions i costums locals. Actualment fa un repàs setmanal a les notícies ocorregudes a la Ribera Alta en l'edició comarcal de Levante-EMV.

23 treballs d'investigació, principalment d'Alzira, porten la seua signatura, així com 16 llibres. També ha estat coautor de nou treballs i cinc llibres. La seua versatilitat el duu també ha haver sigut guionista de set vídeos i DVD.

Posseïx la Insígnia d'Or de la Ciutat d'Alzira (2002), Carcaixent (2011) i la Barraca d'Aigües Vives (2013) i va rebre la Medalla d'Or de la Reial Confraria de la Mare de Déu del Lluch, la Insígnia d'Or de la Pontifícia Arxiconfraria dels sants Patrons i de la Junta Local Fallera d'Alzira.

Va ser el Pregoner de la Setmana Santa d'Alberic (2004), Alginet (2011), Carcaixent (2012) i Alzira (2013).

 

El Pregó

 

Bona nit, bona gent.

Abans que res una salutació ben cordial per a totes i tots els qui vos trobeu ací i heu acodit a este acte, a esta crida que se celebra per quarta vegada.

Vull, en primer lloc agraïr al president de l'Associació de Moros i Cristians d'Alzira l'amic David Chordá i als components de la Junta de l'Associació l'honor que m'han fet en confiar-me l'acte del Pregó i de permetre'm ocupar este lloc, privilegiat, per on anteriorment han passat el comunicador Julio Tormo, l'actor i amic Àlex Gadea i el tot-terreny de la informació i Cronista Adjunt i gràfic d'Alzira i també amic Alfonso Rovira.

Pregonar, fer un pregó, suposa difondre, donar a conéixer, fer partícip d'allò que es vol que es sàpiga, que es conega, a tothom.

Pregonar les festes de Moros i Cristians d'Alzira significa invitar, convidar a tot el món a que participe d'una manera activa en totes i cadascuna de les activitats que s'han preparat per a l'ocasió al voltant de la festa.

La meua deformació d'estudiós, d'investigador em du, en la recerca, a retrotraure'm amb la història i la tradició i a buscar els vincles, els arrels, que la festa dels Moros i Cristians té en el nostre poble.

Ho vaig donar a conéixer en el seu moment a través de diferents publicacions i ho arreplega perfectament l'Associació a la seua pàgina web.

Moros i cristians presents en la festa

Les celebracions dels Moros i Cristians a Alzira cal posar-les en relació amb les festes majors i patronals del nostre poble i lligar-les, tal i com hem pogut comprovar a través de documents del nostre ric Arxiu Municipal amb les festes en honor dels nostres patrons: Sant Bernat i la Mare de Déu del Lluch, unes festes que en la segona mitat del segle XIX i bona part de la primera mitat del segle XX, s'iniciaven amb la baixada a la ciutat des de l'antiga ermita de la Muntanyeta de la Mare de Déu, acte en el que, al menys en 1887, fa 126 anys (dos anys abans de que es plantara la primera falla a Alzira) participaren una mainada de cavallers de l'època del Rei En Jaume (és a dir: cristians) i un esquadró d'àrabs i que finalitzaven amb la pujada de la mateixa imatge al seu ermitori, festes que, cal dir-ho també, variaven molt sovint pel que fa a la data ja que igual es celebraven en juliol, que en setembre o en octubre.

Tenim constància documental, així mateix, de que l'any 1892 durant les festes patronals, que tingueren lloc entre el 24 i el 26 d'octubre, a la Mare de Déu en la seua baixada a la ciutat l'acompanyà una “caballería montada de moros y cristianos mandados por esbeltos capitanes en más de cincuenta caballos” tal i com compta el corresponsal de l'època del diari Las Provincias . I, a més a més, sabem, que l'any 1899, fa 114 anys, durant les festes patronals extraordinàries que, curiosament se celebraren els dies 5, 6, 7 i 8 d'octubre, en la baixada de la patrona a la ciutat participaren també comparses de moros i cristians.

No serà fins a 1966, amb motiu de la Coronació canònica de la Mare de Déu, quan tornaran a aparéixer novament els moros i cristians pels carrers d'Alzira. I ho faran el 19 de maig d'aquell any amb una “Entrada” en la qual van participar la pràctica totalitat de les comparses de la localitat alacantina d'Ibi.

Amb posterioritat la Comissió de la Falla de la Plaça de Sant Joan organitzà una desfilada de Moros i Cristians pels carrers del barri en el context de les festes patronals de juliol. I fins i tot el 19 de juliol d'eixe any es va beneir un banderí per a la Filà d'Abbaisies que van apadrinar l'aleshores president de la JLF, Eduardo Gallardo i la seua esposa Adela Górriz. La festa tindria la seua continuïtat a l'any següent quan, novament, concretament el 25 de juliol, el dia de Sant Jaume, tornarien a desfilar pels carrers del barri els Moros i Cristians de l'esmentada comissió.

Sembla que fou la pantanada de Tous de 1982 i les conseqüències que d'ella se'n derivaren, les que determinaren l'abandonament de la festa, i això fins a l'any 1999 en què els fallers de la comissió del carrer Camilo Dolz formaren una comparsa.

Seria, precisament a la dècada dels 90 del segle passat quan la JLF proposà a les comissions alzirenyes la celebració del Mig Any Faller, amb la realització de diferents activitats. Els fallers del sector de la Vila , concretament els de les comissions del Mercat, de la Plaça del Forn, de Sant Roc, de Pere Morell i de l'Avinguda Lluís Suñer, decidiren fer-ne unes que, amb el temps, concretament l'any 2001, esdevindrien en els Moros i Cristians. Eixe any tingué lloc una Parada Mora, i a l'any següent la desfilada s'amplià amb un Boat, i poc després amb noves filades i poc a poc la festa va anar creixent, adquirint continuïtat, fins a assolir l'esplendor actual. La festa està plenament consolidada.

I jo vull fer, aprofitant este acte, dos xicotetes reflexions. Una que ens servix per retrobar-nos amb una part important de la nostra història i l'altra que em servirà per a fer unes consideracions i una proposta sobre les nostres festes.

La història medieval del nostre poble és la de l'ocupació en el segle huité de les nostres terres per uns pobles: nord-africans, del Magreb, d'àrabs, de berebers, etc.. que vingueren pel sud i que abraçaven la religió d'Alà, difosa pel profeta Mahoma i els seus seguidors musulmans, i ens parla, així mateix, d'unes institucions (d'uns sistemes de govern) com el califat, l'emirat, la posterior desintegració amb els regnes de taifes, i, més tard, ja en el segle XIII, d'una conquesta i d'una repoblació de la mà d'un rei cristià, de Jaume I que, sent rei d'Aragó, vingué a les nostres terres i amb aragonesos, catalans, navarresos, castellans, centre europeus, etc… ens va incorporar a la civilització cristianooccidental un 30 de desembre de 1242, i ens ve a la memòria la figura d'un rei, que estimà com ningú el nostre poble, que el visità en nombrosíssimes ocasions, que ens concedí multitud de privilegis i prerrogatives, que ací celebrà Corts, que ens donà en propietat la Sèquia Reial , eixa que hui anomenem del Xúquer, però que abans fou d'Alzira, i recordem al monarca que va viure ací els seus últims dies, que ací renuncià a favor dels seus fills la corona i que va vestir el mateix hàbit que va dur el nostre patró sant Bernat, l'hàbit del Cister.

Es tracta d'una història, de la nostra història a la qual no podem ni devem de renunciar.

Testimonis d'eixa història són estos venerables murs i torres que un dia van canviar, en arriar-la, la bandera musulmana, la de la mitja lluna, per hissar la cristiana, la de la Corona d'Aragó, la quatribarrada, que més tard, junt als pals or i flama en incorporar el blau ens identificaria més i millor, donat que el nostre, el Poble Valencià, per voluntat reial, va ser, des del primer moment un Regne, un poble ben definit i diferenciat amb fronteres, lleis, moneda pròpia i amb una clara personalitat.

Ancorats en l'immobilisme

L'altra reivindicació, tal vegada no tindrà massa ressò (ja s'encarregaran alguns, ancorats com estan en l'immobilisme, en jaculatòries en desús, sempre rient les gràcies als governants de torn) però jo, com a alzireny, l'he de fer.

Hem referisc a les nostres festes Majors i Patronals. Vull reivindicar públicament unes festes en les quals puguen participar el màxim de veïns, que tinguen lloc quan la immensa majoria de la població està a la ciutat (que no és precisament el mes de juliol), que aglutinen a tots els col·lectius festers (comissions falleres, confraries de Setmana Santa, Junta de festes de Barris i Partides, confraries patronals) i com no a l'Associació de Moros i Cristians que ha de tindre el protagonisme que li correspon.

Cal ser valents, millorar i més en una època com l'actual, de crisi de valors i, sobretot, econòmica, quan s'imposa estalviar, deixar a banda coses supèrflues.

Festes per a uns quants o per a tots?

Cal fer-nos unes preguntes: Festes per a uns quants o festes per a tots?. Jo crec, que festes per al màxim d'alzirenyes i alzirenys. Festes per a menuts o festes per a majors?. Jo crec que per a tots. Quan?. Puix, evidentment quan en el poble ja estem tots i això no és, certament, ni en juliol ni en agost.

Crec, sincerament, que cal posar-se a treballar per tal d'aconseguir que el nostre poble tinga un cicle festiu el més complet, racional i integrador possible. I això ho podem aconseguir de manera que després de les Falles i de la Setmana Santa , després de la romeria a la Murta vinguen, de la mà de les confraries patronals i de l'Associació de Moros i Cristians, les nostres Festes Majors, que ven rebé podrien començar la darrera setmana de setembre i acabar, com ara, la primera d'octubre.

Jo estic convençut de que guanyaríem tots. I en última instància pense que es tracta d'això, de fer, d'aconseguir, des del sentit comú, des de la responsabilitat, des de la serietat, una Alzira més unida, més forta i més gran.

Més ara en època de crisi, quan hem d'evitar duplicitats i quan a, més a més, podem fer les coses dignament.

La responsabilitat dels polítics

La responsabilitat la tenen els qui gestionen les institucions, les diferents entitats. Jo, des d'ací ho demane, i crec que fent-ho em faig ressò del que pensa molta gent, a les associacions festives, a les confraries patronals, a les nostres autoritats civils… que, amb amplitud de mires, deixant a banda els personalismes, el protagonisme anacrònic, ho pensen, i, en tot cas, valorant i avaluant, consulten i prenguen una decisió.

I ja acabe. Alzirenyes, alzirenys, un doble desig: que participeu en tots i cadascun dels actes que s'han programat i que disfruteu i tinguem unes bones festes de Moros i Cristians.

Bona nit i moltes gràcies.