ALFONSO ROVIRA MARÍN
PREGONER 2012

Alfonso Rovira Marín va nàixer a l'aldea de Los Royos de Caravaca de la Cruz (Múrcia) el 23 de febrer de 1931. El 31 d'octubre de 1934 va arribar junt a la seua família a Alzira, on va ser traslladat son pare per a exercir la docència. Dies abans, el 15, va començar a emetre l'emissora que marcaria sa vida, Radio Alcira. Amb només 15 anys, el nostre pregoner començà a treballar a la companyia Telefònica Nacional d'Espanya i amb 18, en 1949, ajudà en la part tècnica a l'emissora local per a retransmetre en directe, des de l'Ajuntament, l'acte de nomenament de la Mare de Déu del Lluch com a Alcaldessa Honorària Superior i Perpètua d'Alzira. La comunicació seguia marcant-lo i dos anys després començà a treballar per a Correus.

Tot i que ja havia col·laborat esporàdicament, serà a partir del 23 de juliol de 1955 quan inicià els seus treballs eventuals a la ràdio alzirenya. Entre 1961 i 1964 col·laborà com a redactor en la publicació Cartelera Alcira, que dirigia el radiofonista Ismael Mascarell. En 1962 ingressà en la plantilla de la SER com a operador tècnic i al 1965 li fou expedit el carnet de corresponsal informatiu gràfic del diari Levante. Ser periodista gràfic no s'era com en l'actualitat ja que necessità de l'autorització del governador civil de la província per a ser fotògraf ambulant. El 6 de març de 1970 Alfonso va rebre un premi concedit pel Grupo Nacional Autónomo de Radiodifusión Privada per la seua dedicació a la cadena SER. En 1971, Ismael Mascarell el va proposar com a candidat al reconegut premi “Antena de Oro” i en 1974 va rebre el Micròfon d'Or de la SER, en la commemoració del 40 aniversari de Radio Alcira. Un any després seria reconegut a Xàtiva amb la Insígnia d'Or de la ciutat.

Després de diversos ascensos, Alfonso Rovira passà a ser cap d'Emissions de Radio Alcira en 1979 i el 13 de gener de 1981 donà la notícia a Espanya del segrest d'en Luis Suñer Sanchis, així com l'alliberament, tres mesos després. Entre 1981 i 1984 es va fer càrrec de la corresponsalia de Las Provincias, substituint José Luis Cañamero. En novembre de 1982 passà a ser adjunt a la direcció de Radio Alcira i eixe any és nomenat Bomber Honorífic. El 1984 va vore la llum el primer volum del llibre Alzira. Puente de San Bernardo on és coautor junt a Bernat Montagud. El 14 de febrer d'eixe mateix any Radio Alcira complia 50 anys i l'Ajuntament atorgà a l'emissora la Insígnia d'Or de la ciutat. Eixe mateix dia, el director regional de la SER, Andrés Moret va fer públic el seu nomenament com a director de Radio Alcira. Alfonso Rovira va continuar publicant llibres, presentant pregons i actes, sent mantenidor de Falleres Majors, forma part de diferents comissions com la del Centenari de les Falles,...

Quan es cremà el Santuari de la Verge del Lluch en 1990 posà en marxa la campanya “Una llamada al corazón” amb què recaptà 3.000 € i mesos després va rebre la Medalla d'Or de la Patrona. A Madrid se li donà la Insígnia d'Honor de l'associació Nacional de Radio i Televisió. En 1991 va rebre la Medalla d'Or de l'Arxiconfraria dels Sants Patrons Bernat, Maria i Gràcia.

Ja jubilat, la seua activitat no ha parat. Acumula vora mil articles al diari Levante-El Mercantil Valenciano dividits en les seccions “Y parece que fue ayer” y “Alzira, ayer y hoy”, segueix escrivint llibres com el del 350 aniversari del patronatge de Sant Bernat Màrtir o Crónicas de un Pueblo i fent exposicions fotogràfiques del seu arxiu personal. En 1996 donà el salt a la televisió presentant el programa “En companyia” a Ribera TV. En 2000 es faria justícia i el 30 de desembre va rebre la insígnia d'or de la ciutat. La seua prolífica activitat social va continuar i continuarà durant molt de temps.

L'associació de Moros i Cristians de la Vila d'Alzira tenim l'honor de formar part d'una xicoteta part del seu cor, en nomenar-lo el nostre pregoner 2012.