Versió reduïda de l'escut
(Escut més gran imprimible)
Estendard

Una de les filaes fundadores de la festa en 2001. Està formada principalment per membres de la Falla El Mercat. Arribà a ser la comparsa més nombrosa en 2005 amb 3 filaes d'hòmens i una de dones. En 2010 va ostentar la primera sultania de la festa, representada per David Chordà, qui en l'exercici 2011 es va convertir en president de l'associació. En 2011 desfilen amb el que serà els seu primer trage oficial. La filà augmenta en nombre de components, donant-se la circumstància que van apuntant-se festers de fora de la nostra ciutat però que treballen ací. Com que no hi ha prou trages es decidix vestir amb bombatxos verds, camisa blanca, jupetí roig i faixa, sabates i fez negres.

Disposa de facebook i twitter.

Llig articles sobre la ciutat medieval (cristiana i musulmana) i els mercaders.

Fotos (punxa en la foto per vore-la més gran o altres)
2016


Pepe Jordán, Pilar Alario, Miguel Tudela, Andreu Serra, Eugenio Lozano i Jose Piera


Antonio Carvillo, Tomás Castany pare i fill, Marcos Signes, Guillermo Llorca, Agustín Navarro i Bernat Iñigo
Cap: David Chordà

Sultania Mercaders 2016

2015


Juan Borrás, Guillermo Llorca, Antonio Carvillo, Armi Martí, Bernat Iñigo, Pilar Alario i Pavel Piera
Cap: David Chordà

Pepe Jordán, Tomás Castany, Andreu Serra, Paco Domingo, Eugenio Lozano, Tomás Castany jr i Carles Jordán

2014

Antonio Carvillo, Carles Jordán, Andreu Serra, Eugeni Lozano, Marcos Signes, Tomás Castany Colomina,
Jose Piera, Tomás Castany Chorro, Pepe Jordán i Juan Borrás
Cap: David Chordà

Ángela Ull, Patricia Burgos, Tania Oliver, Valentina Baviera, Judith Grau i Alba Pascual
Cap: Claudia Gomis
2013

Antonio Carvillo, Juan Borrás, Miguel Tudela, Jaume Navarro, Tomás Castany jr, José Gabriel Piera,
Andreu Serra, Carles Jordán, Tomás Castany i Juan Vila
Cap: David Chordà
2012

Juan Borrás, Pepe Jordán, Miguel Tudela, Andreu Serra, José Gabriel Piera, Bernat Martínez, Julio Tudela i Antonio Carvillo
Cap: David Chordà

2011


Antonio Carvillo, Tomás Castany pare i fill, Bernardo Martínez, David Ríos i Luis Agut.
Cap: David Chordà

2010


Rafa Fita, Bernardo Martínez, Luis Agut, Vicente Vila, Rafa Presencia i Antonio Carvillo.
Cap: Rafa Vallés

2009


Antonio Carvillo, Luis Agut, Rafa Dolz, Juan Alfonso Gómez, Hans Peter Bonk, Jaume Navarro
Caps: David Chordà i Rafa Vallés
2008
Rafa Dolz, Tomás Castany, Antonio Martínez, Pepe Costa,
Miguel Tudela i Luis Agut. Cap: Rafa Vallés

Ramón Naval, Miguel Costa, Javi Orón, Rafa Sala,
Vicente Vila i Antonio Carvillo. Cap: David Chordà
2007
Javi Orón, Adrián Orón, Bernardo Martínez, Paco Cano, Antonio Martínez, David Ríos i Bernardo Marzal. Cap: Rafa Vallés

Ramón Naval, Luis Agut, Rafa Sala, Rafa Presencia,
Rafa Dolz i Toni Carvillo. Cap: David Chordà
2006
Joan Carles Costa, Ramón Naval, Rafa Dolz, Antonio Martínez, Bernardo Martínez, Paco Cano, David Ríos i Pepe Costa.
Cap: Rafa Vallés

Manolo Pelufo "Hueso", Toni Carvillo, Luis Agut, Eugeni Gómez,
Rafa Sala, David Chordà, Rafa Presencia i Miguel Costa.
Cap: Juan Ortega
2005
Antonio Martínez, Bernardo Marzal, Paco Cano, Bernardo Martínez, Pepe Costa i David Ríos. Cap: Rafa Vallés

Ramón Naval, José Luis Gadea, Luis Agut, Vicente Carsín,
Rafa Sala, Rafael Cases i Pepe Piris. Cap: Juan Ortega
_, Miguel Costa, Jordi Chordà, Rafa Presencia,
Vicente Vila i Toni Carvillo. Cap: David Chordà

Laura Casas, Amparo Cebolla, Vanessa Oria, Patri Alborch,
Raquel Huesca, Encarna Canet i Luisa Gómez. Cap: Ana Canet
2004
Antonio Martínez, José Luis Gadea, David Ríos, Bernardo Martínez, Paco Cano, Luis Agut, Salvador Bernia i Pepe Costa.
Cap: Rafa Vallés

Vicente Vila, Darío Cuquerella, Rafa Presencia, David Chordà, Ramón Ferris, Javier Rubio, Miguel Costa i Vicente Carbonell "Polaina".
Cap: Juan Ortega

Juani García, _, Silvia Costa, Patri Alborch, Encarna Canet i Raquel Huesca. Cap: Ana Canet
Mercaderes
2003

Pepe Costa, Luis Agut, _, Paco Cano, David Ríos, José Luis Gadea, Juan Ortega i Antonio Martínez. Cap: Rafa Vallés.
2002

Pepe Costa, Bernardo Llorca, Luis Agut, Bernardo Martínez,
Vicente Carsín, Francis Blasco, Paco Cano,
Quique Gisbert i David Ríos. Cap: Rafa Vallés
Jaume Navarro, Edu Expósito, _, Bernardo Marzal, Antonio Martínez, Enrique Montalvà, Antonio Ripoll, Carlos Correal i _. Cap: Fernando Vera
2001


Antonio Martínez, Bernardo Marzal, Juan Alfonso Gómez, Paco Cano, Bernardo Martínez, Juan Carlos Costa i Julio Samper.
Cap: Rafa Vallés

Pepe Costa, David Ríos, Quique Gisbert, Francis Blasco, Carlos Jaén i Vicente Vila. Cap: Vicente Carsín

Altres filaes

La ciutat medieval

Durant l'Edat Mitjana la vida dels pobladors cristians era molt difícil. La majoria de les persones vivien molt pobrament, i ben sovint es produïen fams i pestes que acabaven amb la població. La vida era en eixa època predominantment rural, sent l'activitat més important l'agricultura. Quasi no hi havia ciutats a l'Espanya cristiana i estes eren generalment molt xicotetes (de 3.000 a 5.000 habitants), ja que les antigues van quedar quasi deshabitades. La indústria, el comerç, i els diners quasi va desaparéixer al principi de l'Edat Mitjana, per a ressorgir a poc a poc en els seus últims segles.
Al contrari, la vida en la part musulmana de la Península, a Al Andalus, era totalment distinta. A la zona musulmana hi havia grans ciutats de 15.000 a 25.000 habitants (i algunes encara més grans), com ara Còrdova, Almeria, Màlaga i Sevilla, entre altres. Estes ciutats tenien un pla irregular, amb carrers i carrerons estrets, tortuosos i ombrius, sense eixida molts d'ells.
I és que la major part de la poblacions de les terres de l'Islam vivia en grans ciutats. Bagdad, la capital de l'imperi, tenia més d'un milió d'habitants. Li seguien en importància Còrdova, amb més 250.000 habitants, que va arribar a ser la major ciutat d'Europa en la seua època, i Damasc, amb 300.000.
En les ciutats musulmanes es van desenrotllar les ciències i les arts.
 
Un laberint de carrers i ravals

El centre de la ciutat era la medina, que estava rodejada de muralles. Dins de la medina es trobava el soc (mercat-zoco en castellà), en el que els comerciants venien aliments, teles, espècies, perfums, tapissos, etc.
La medina estava travessada per un carrer principal de què partien altres carrers més estrets que donaven accés a les vivendes  Particulars o que s'endinsaven en els ravals, barri que se situaven fora de la muralla. Còrdova, per exemple, en total arribe a tindre fins a 21 ravals cada un amb la seua pròpia mesquita, el seu soc i les seues cases de bany.
El califa, o el governador de la ciutat, vivia en l'Alcàsser. Este era un palau fortificat que se situava en la part més elevada de la ciutat. En totes les ciutats hi havia una o unes quantes mesquites, que eren centres d'oració i ensenyança. En elles els xiquets aprenien a comptar i escriure i llegien l'Alcorà, el llibre sagrat dels musulmans.
La major part de la població de les ciutats estava formada per artesans, que elaboraven objectes de cuiro, marfil o fusta, teixits, espases, orfebreria i terrisseria, famosos al món sencer. Els mercaders comerciaven en terres llunyanes, i per a ells organitzaven caravanes i viatges marítims.

Els Mercaders

És la persona que tracta o comercia amb gèneres vendibles, o siga, mercaderies. Se li aplica diferents qualificatius en funció de la mercaderia amb què treballa: mercader de ferro, mercader de teles, etc. És un terme pràcticament en desús que ha sigut substituït per comerciant o distribuïdor.
Antigament, segons la legislació marítim-mercantil espanyola es denominava mercader a lL'amo de les mercaderies que s'embarcaven, el carregador de gèneres propis o aliens, el noliejador d'un barco sencer o a quintarades, el factor o el sobrecàrrec i a l'encomendero quan seguia el viatge en la nau conductora dels efectes confiats al seu atenció.

Tipus de mercaders

Mercader de caixó. El que comprava els gèneres crus, els treballa i els despatxa o ven.
Mercader de carrer. El que treia a ella la seua botiga tots el dies.
Mercader a l'engròs. El que comerciava en gèneres a l'engròs (hui denominat majorista).